Agrupament de l'alumnat



Grups homogenis o grups heterogenis? En principi podriem pensar que un grup homogeni permet adaptar l'ensenyament a les necessitats del grup i atendre millor les dificultats. L'experiència, però, indica que segregar els grups d'aquesta manera no és una mesura d'èxit.

Quan vaig parlar de les Comunitats d'aprenentatge, ja vaig mencionar que aquest model aposta pels grups heterogenis. Les CdA busquen aplicar actuacions d'èxit educatiu que aconsegueixin la reducció de les desigualtats i es basen en l'aprenentatge dialògic entre grups interactius. Els alumnes no només aprenen del professor sinó que també aprenen dels seus iguals. Quan un alumne explica un concepte o un procediment a un altre, tots dos estan aprenent: el que no ho sabia, mitjançant la guia de l'altre. El que sí sabia, ordenant les seves idees i reforçant la seva comprensió a través de l'esforç que cal fer per posar en paraules i gestos allò que sap.

Teresa Terrades també aposta pels grups heterogenis. Al seu apunt Agrupaments d'aula: què, qui i com? diu:
"Sabem dels efectes de les classes homogènies. En aquestes, s’agrupen als alumnes en funció del seu nivell acadèmic, un concepte que ens entretenim poc a definir què vol dir, però que a la pràctica es redueix a la premissa del tu ets llest, vas al grup A, tu ets ruc vas al grup Z. Aquesta classificació pressuposa que la intel.ligència és una qualitat innata, inamovible i definitòria en l’aprenentatge dels nois i noies i per tant no contempla la possibilitat que aquesta evolucioni i millori. Es practica en alguns centres sota el paraigües de l’eficàcia en la gestió de l’aula. (...) No he vist un sol grup dels mal anomenats “dolents” que al final de curs hagués fet una evolució positiva. La corba d’aquests tipus de grup és sempre descendent. Les mancances es retroalimenten i es fan grans. S’hi afegeix un factor molt determinant i és que el grup que agrupa els nois i noies amb dificultats solen coincidir amb els que tenen els condicionants socioeconòmics més complexes i aquests acaben pesant de manera clara a l’hora d’aprendre. Hi ha prou coneixement, estudis i experiència com per saber que aquest model d’agrupament no aconsegueix l’objectiu d’èxit de tots els nois i noies. Per què doncs es segueix agrupant als alumnes així?"

La mateixa Teresa posa com a exemple de grups heterogenis els que proposa Pere Pujolàs, grups internivell heterogenis i col·laboratius:
Multidocència i agrupaments multimodals de l’alumnat. Dues propostes a càrrec de Jordi Musons, director de l’Escola Sadako, i Pere Pujolàs, professor titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic.

Aquesta idea s'ha posat en pràctica amb èxit a algunes escoles, com El Roure Gros, una escola de primària amb un model que sempre he pensat que seria molt extrapolable a secundària, amb les corresponents adaptacions. La Roser Jordà n'ha escrit un article pel proper número de Kireei Magazine i em va molt bé citar aquest fragment:
"Igualmente, en el día a día nos relacionamos con gente de todas las edades así que lo más normal es que en la escuela sea del mismo modo. En infantil se mezcla a los niños de 3 a 5 años distribuyéndolos luego en grupos de trabajo más pequeños. En primaria se mezcla a los niños de cada ciclo (dos cursos) para pasar también a grupos reducidos. Si se embarcan en investigaciones que guardan relación, grandes y pequeños son libres de trabajar juntos.
¿Cuál es el papel del maestro en este engranaje? Tal y como explican desde el equipo directivo de El Roure Gros, si en la Sociedad del Conocimiento este ya no se encuentra solamente en los libros tampoco los maestros son los depositarios del saber. Su papel es el de guía que motiva y que se encarga de plantear dudas a los alumnos para incentivarles en sus pesquisas y obligarles a profundizar."
(Si us interessa, podeu veure la presentació amb vídeo molt interessant del projecte de l'escola aquí.)

I per què es continuen fent, doncs, grups homogenis? Crec que bàsicament per dos motius:
Un, que si la metodologia és purament instructiva i fomenta el treball individual, no hi ha diferència entre una classe homogènia i una heterogènia, excepte que la classe heterogènia és més difícil de gestionar.
Dos, derivat del primer punt, que si treiem certs alumnes de la classe dels "que segueixen", no només es pensa ajudar als alumnes amb dificultat amb una atenció personalitzada sinó que també s'està ajudant al grup "treballador" amb un ambient de treball més tranquil, i així "es pot avançar més".

L'experiència d'haver treballat tant amb grups heterogenis com homogenis dóna la raó als centres que opten per la segregació, que comproven com les classes són més efectives si els grups estan separats per nivell, però és que l'èxit amb grups heterogenis passa per un canvi metodològic que encara no s'ha assumit a la major part d'escoles de secundària.


Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Aprendre o aprovar

Sobre l'aprenentatge