Quadern d'idees

Escola Saunalahti. Espoo, Finlàndia. Moltes "innovacions" no són innovacions, tenen dècades d'existència, de vegades més d'un segle. Algunes compten amb una sòlida fonamentació i, a més, ja han estat aplicades amb èxit durant anys, de manera que les suspicàcies davant la "novetat" no tenen fonament.  No per ser nou és bo. No per ser "alternatiu" és bo. No per ser tradicional és dolent. Els canvis requereixen il·lusió, però també requereixen formació, esforç, constància i un equip que els doni suport, a més de famílies que els acceptin i els entenguin mínimament.  El canvi pel canvi no ens du enlloc. Cal tenir un objectiu al qual arribar, unes fites per assolir. No es pot navegar sense rumb esperant trobar casualment el resultat que difusament imaginem. Els processos de canvi han de ser sotmesos a avaluació i revisió. Fixem-nos en les pràctiques d'èxit que ja s'han provat (i també fixem-nos en el context en el qual funcionen!) o

Photo by Janko Ferlič on Unsplash Imaginem un nen de primària. S’aixeca cada matí amb una intensa sensació d’angoixa: un dia més d’escola! Després de vestir-se i esmorçar, carrega la motxilla i fa el seu camí. Arriba a l’aula, seu i es prepara per corregir els deures del dia anterior. Passen la major part de la classe corregint deures. Això vol dir posar uns tics vermells a cada exercici que un company resol a la pissarra. L’estona es fa eterna. El pensament vola. Comprova el resultat. Posa el tic. Mira per la finestra. Prega perquè no li toqui sortir a ell a la pissarra. S’ha acabat la correcció. Ara expliquen alguna cosa nova. No ho entén gaire. Ho preguntaré a la mare, pensa. Apunta els deures per l’endemà. Tenen cinc minuts per començar-los. Alguns companys els fan ràpidament. Ell copia els enunciats, intenta fer algun exercici però pensa que millor ho deixa per casa perquè no sap com fer-los. Següent classe. Fan un treball en grup. A ell li toca fer el dibu

Ja he dedicat diverses entrades a parlar dels espais escolars : He parlat molt de re-pensar els espais, fent escoles sense aules, amb espais més oberts i flexibles, que estarien lligats a una revisió de la organització escolar i l'agrupació dels alumnes. He parlat del mobiliari escolar, les biblioteques, les zones de pas, els laboratoris, els tallers... Avui vull parlar d'alguns detalls que marquen la diferència. Paret Lego . Simplement, genial. A mi em venen ganes de passar-m'hi una estona! Murals de documentació a la zona de guarda-roba. Què tal una mica de lectura mentre et canvies els pantalons? Sofàs a la classe . Una bona idea de la Strombergerginkoulu Comprehensive School (és clar, una escola de Finlàndia). Parets de vidre . Això potser no és tan inesperat, però a les nostres aules no és habitual. Mai no he entès per què no es pot veure des de fora què s'està fent a l'aula! També és la Strombergerginkoulu Comprehensive School. 

Article originalment publicat a Kireei blog el 12 de novembre de 2013:  Brightworks, una escuela extraordinaria. Imaginad una escuela donde no hay aulas. En la que los alumnos no están separados por edades. Una escuela en la que los niños aprenden construyendo y creando con sus manos, a partir de sus propias ideas, investigando en el mundo real y utilizando herramientas de verdad. Eso es exactamente la Brightworks School , una escuela alternativa de San Francisco que acoge a un pequeño grupo de alumnos de entre 6 y 13 años en una gran nave acondicionada con la ayuda de los propios niños. Los mayores acometen sofisticados proyectos, los pequeños juegan y todos aprenden unos de otros. No hay exámenes ni tests, la evaluación se hace a través de portafolios. El fundador de la Brightworks, Gerver Tulley, ha aplicado en esta escuela lo que aprendió previamente en la Tinkering School , una escuela de verano en la que los niños se dedican a construir objetos imaginados por ello

Brightworks school: mobles reciclats i espai dissenyat pels propis alumnes. The Edible Schoolyard Project: Un hort. Latokartano Comprehensive School: Aula de costura. No conec l'origen d'aquesta imatge però no és fantàstica? Latokartano Comprehensive School: area comuna de descans, amb cuina. Escola infantil a Sydney. Escales no avorrides. Un altre cop Brightworks: Eines de debó per projectes reals. Més a pinterest: L'estètica a l'escola.

Clemens Kalischer. La fobia social és la por intensa i persistent que presenta una persona davant de certes situacions socials. Es tracta d'un trastorn d'ansietat causat per una confluència de factors neurobiològics i psicosocials. No puc ni vull entrar en la classificació de la fobia social dins dels diferents manuals de diagnòstic dels trastorns mentals, i molt menys en els seus criteris diagnòstics o el seu tractament. Només ho he mencionat perquè és un dels trastorns més freqüènts en nens i adolescents, alhora que és un dels que menys crida l'atenció en els mitjans de comunicació o en la comunitat educativa. Es tendeix a donar molta importància - i importància no és equivalent a atenció adeqüada - a aquells trastorns o problemes de conducta que alteren el funcionament de l'aula: hiperactivitat, dèficits d'atenció, "mals comportaments", agressivitat... Però sovint a l'escola es passa per alt tota dificultat o problema que tingui un infant me