Desenterrant el silenci


Totes les fotografies són de Sergi Bernal


 

"El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro dice que iremos a bañarnos.”

Un estiu, fa 78 anys, els nens de Bañuelos de Bureba - un poble de 200 habitants, sense llum ni aigua corrent - estaven entusiasmats: el mestre els anava a portar a conèixer el mar. Feia només dos anys que Antoni Benaiges havia estat assignat pel Ministeri d'Educació de la República a l'escola rural d'aquest petit poble de la província de Burgos. Havia nascut a Mont-Roig del Camp i el seu principal desig era ensenyar els seus alumnes a ser lliures. Feia servir la metodologia de Célestin Freinet, basada en la participació dels alumnes i la impremta escolar. Les paraules sobre el mar que encapçalen aquest escrit les va escriure la Lucía Carranza, una alumna, a un dels quaderns que s'elaboraven a l'escola. Aquestes obres creades a la impremta escolar, que el mateix Antoni havia comprat només arribar al poble, van ser enviades a tall de petites publicacions periòdiques a altres escoles: van arribar exemplars a Escòcia, Cuba, Argentina, França, Mèxic, Catalunya... Els quaderns, íntegrament escrits i il·lustrats pels nens, parlen de la vida quotidiana del poble, de les seves esperances i il·lusions.
Però els nens mai no van arribar a pujar a aquell autocar que els havia de portar a veure el mar. És juliol de 1936, es produeix l'aixecament militar i l'Antoni és detingut, torturat, afusellat i enterrat a una fosa comuna de La Pedraja. Després, el silenci i l'oblit.


Passen 74 anys i un dia d'agost de 2010, mentre un equip d'arqueòlegs i forenses treballen exhumant cossos a la fosa de La Pedraja, les restes d'Antoni Benaiges surten a la llum. Els fils de la història es fan visibles. El fotògraf Sergi Bernal fotografia les restes de l'escola abandonada, els rostres dels seus alumnes que encara viuen, ara ancians, i les pàgines d'alguns quaderns que han guardat. D'aquí neix l'exposició "Desenterrant el silenci: un mestre català a una fosa de Burgos". Després, el mateix fotògraf, juntament amb el periodista Francesc Escribano, l'antropòleg Francisco Ferràndiz i la historiadora Queralt Solé, escriuen un llibre: "Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar". I, finalment, el documentalista Alberto Bougleux, gràcies a un Verkami, realitza el documental "El Retratista" a partir de l'exposició fotogràfica de Sergi Bernal.


L'Antoni creia en principis que avui, tants anys després, han de ser defensats com si fossin quelcom nou i alternatiu: convertir el nen en el centre de l'aprenentatge, educar per la llibertat i la democràcia, no només pel mercat de treball, i fer de la participació i l'activitat el motor de l'aprenentatge. Però això és una amenaça per aquells que volen controlar una població fàcilment manipulable i per aquest motiu l'Antoni va ser un dels primers a caure. M'agradaria pensar que la mort d'aquest humil mestre rural no va ser debades i que podem aprendre de la seva experiència. Per això des d'aquí el meu agraïment al Sergi Bernal que, amb l'ajuda d'altres, ha recuperat la memòria d'Antoni Benaiges, inspirat potser per les paraules de Màrius Torres: "O pare de la nit, del mar i del silenci, jo vull la pau - però no vull l'oblit”.

* Blog de l'associació Escuela de Benaiges, que pretèn restaurar l'escola i convertir-la en espai físic de memòria del mestre Antoni Benaiges i la seva tasca educativa: Asociación Escuela Benaiges. 

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Aprendre o aprovar

Sobre l'aprenentatge