Una nova escola és necessària

El passat 17 de febrer es complia un segle de la mort de Francisco Giner de los Ríos, fundador de la Institución Libre de Enseñanza el 1876. Els successius moviments de renovació pedagògica que van tenir lloc a Espanya no s'entenen sense la tasca d'aquest visionari que creia que la regeneració democràtica de la societat només podia venir de l'educació, cosa en la qual jo també crec avui.

No obstant això, només un dia després el centenari es publicava una entrevista a Joan Maria Girona, professor i psicopedagog jubilat que s'ha dedicat durant molts anys a la docència en entorns conflictius i depauperats i que encara segueix assessorant i col·laborant amb instituts de secundària. La conclusió de l'entrevista és que l'escola, per si sola, pot fer molt poc per eliminar les desigualtats. "Ja no és només que els alumnes puguin passar gana o no tinguin diners per al material escolar, que és gravíssim, és que s'afegeixen altres conseqüències, com la pobresa afectiva o emocional: adolescents als que a casa no poden estimar-se prou perquè els pares estan desbordats de problemes i que arriben a l'escola amb l'autoestima per terra. Aquest desànim fa rendir menys, encara que tinguin més capacitats que altres", afirma.

La regeneració només vindrà de l'educació, però ¿pot aquesta tasca ser delegada a l'escola? Canviant només l'escola no vam aconseguir canvis en profunditat. Diu Joan Maria Girona en un altre punt de l'entrevista: "Finlàndia no tindria els resultats que té sense unes bones polítiques d'ajuda a les famílies. Perquè està demostrat que els resultats educatius depenen molt més de la família que no de l'escola, això aquí i a Finlàndia".

La setmana passada us parlava del fet que els nous temps porten amb si nous paradigmes. En aquest sentit s'ha acabat la idea d'escola com compartiment estanc. Ara ens cal considerar l'escola com un node més d'una xarxa que es retroalimenta. Cal coordinar les polítiques socials amb les educatives, considerar els impactes dels problemes socials i laborals, implicar famílies i entitats de lleure... L'escola no pot ignorar els aspectes emocionals i afectius, socioculturals i econòmics. L'escola no pot ser una illa de virtuts enmig d'un entorn hostil de què està desconnectada. És veritat, l'escola no pot fer-ho tot, no pot fer miracles i, alhora, podrà fer-ho tot si no ho fa sola.

La nova escola que necessitem pot aprendre molt d'iniciatives privades o públiques que experimenten amb èxit altres formes d'entendre l'educació, posant-ho tot en qüestió - temps, espais, rols - i de les que podem parlar un altre dia. No obstant això opino que el canvi no començarà a ser rellevant fins que aquestes altres formes de fer escola, les que siguin beneficioses per a tots els nens, siguin incorporades a l'escola pública en el seu conjunt, acompanyada per un canvi en les polítiques socials. Perquè només quan aconseguim donar-los alguna cosa millor a tots, inclosos els fills dels que no poden o volen buscar el millor, estarem canviant realment la societat. 

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Aprendre o aprovar

Sobre l'aprenentatge