Quadern d'idees

El passat 17 de febrer es complia un segle de la mort de Francisco Giner de los Ríos, fundador de la Institución Libre de Enseñanza el 1876. Els successius moviments de renovació pedagògica que van tenir lloc a Espanya no s'entenen sense la tasca d'aquest visionari que creia que la regeneració democràtica de la societat només podia venir de l'educació, cosa en la qual jo també crec avui. No obstant això, només un dia després el centenari es publicava una entrevista a Joan Maria Girona , professor i psicopedagog jubilat que s'ha dedicat durant molts anys a la docència en entorns conflictius i depauperats i que encara segueix assessorant i col·laborant amb instituts de secundària. La conclusió de l'entrevista és que l'escola, per si sola, pot fer molt poc per eliminar les desigualtats. "Ja no és només que els alumnes puguin passar gana o no tinguin diners per al material escolar, que és gravíssim, és que s'afegeixen altres conseqüències, com la pobresa af

Tenir una feina és normal, anar a l'escola, complir les lleis i normes, menjar en unes determinades franges horàries. Tothom aspira a ser ell mateix, a ser lliure, però alhora aspira a ser normal. Acceptat. Singular però normal. Les rutines i veritats que acceptem com a universals en el nostre món, per què són així? Foucault ens diria que és una qüestió de poder: el poder és exercit desplegant el control sobre els individus a través del monopoli de la veritat. Les institucions - l'escola, l'hospital, la presó, la justícia, l'empresa - s'apropien de la veritat i marquen el que és normal. Tot això és resultat d'un canvi de paradigma de les relacions socials sorgit a partir del segle XVIII a conseqüència del nou ordre polític, social i econòmic (capitalisme i societats industrials). Les antigues formes de poder basades en el ritual i la violència són substituïdes per una submissió més subtil: alhora que el món veu triomfar la idea revolucionària de llibertat s'