Quadern d'idees

Cartell del Consell de l'Escola Nova Unificada (1936-1939) Sumar, restar, multiplicar, dividir, llegir, escriure, seure, estar quiets i callats, obeir. o Resoldre problemes, comprendre, discriminar críticament les informacions que rep, formar-se una opinió, saber comunicar, defensar una posició respectant la dels altres, conviure, col·laborar. Les capitals, els rius, les característiques dels climes, situar fets històrics en una línia del temps, el present tense. o Sentir interès per descobrir l’origen de les desigualtats i valorar la diversitat cultural, comprendre el valor del paisatge natural i humà, ser capaç planificar un hipotètic viatge donant la volta al món, conèixer les fonts que ens permeten entendre la nostra història i fer-ne una lectura crítica. Saber-se les lleis de Newton i resoldre problemes d’objectes que es mouen de manera uniformement accelerada, traduir un fragment de text en grec antic, saber quines eren les potències d

Entrada publicada originalment a Kireei el 14 de març de 2015: Enseñar matemáticas. Ilustración de Michele Brummer Everett “Un músico se despierta de una terrible pesadilla. En su sueño se encuentra en una sociedad donde la educación musical ha sido declarada obligatoria. “Estamos ayudando a nuestros estudiantes a ser más competitivos en un mundo cada vez más repleto de sonidos”. (…) Ya que los músicos son conocidos por anotar sus ideas en forma de partituras, estos extraños puntos negros y rayas deben constituir el “lenguaje de la música”. Es por tanto imperativo que los estudiantes adquieran fluidez en este lenguaje si deben alcanzar algún grado de competencia musical; así, sería ridículo esperar de un niño que cantara una canción o tocara un instrumento sin tener los adecuados fundamentos en teoría y notación musical. Tocar y escuchar música, por no hablar de componer una pieza original, son consideradas cuestiones avanzadas, propias de los estudios universitario

Corona School (1935) Fa temps que corren llistes d’escoles “alternatives”. Us intentaré explicar en tres punts per què no m’agraden aquestes llistes.   No m’agrada que es facin llistes d’escoles “alternatives”. Ningú no fa llistes d’escoles “normals”, i si es fessin ens semblaria molt estrany. Ja sabem que són una alternativa al que és majoritari però agrupant-les sota aquest nom les acabem presentant com a excepcions, coses rares, especials, estrambòtiques, capricis... No contribueix a la seva normalització. De totes maneres, aquest és el punt que té menys importància, i no em molestaria ni en dir-ho si no fos pels dos punts que vénen a continuació. Les escoles que s’agrupen en aquestes llistes no tenen, en molts casos, gairebé res en comú les unes amb les altres. M’atreviria a dir que algunes propostes fins i tot són incompatibles entre si, i l’únic en què coincideixen és en que són diferents del model d’escola majoritari. Posant un exemple gastronòmi