Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2015

L'escola del bé comú, l'escola per a tots

Em sento una mica incòmoda amb el concepte d’escola “alternativa”. Com que en aquest blog parlo d'escoles innovadores i critico coses de l'escola mal anomenada "tradicional", molta gent pensa que estic defensat l'escola "alternativa" entenent com a tal qualsevol tipus d'escola que faci coses "diferents". Però no, no em semblen igual d'adients pel model d'escola pública que voldria totes les "alternatives".  No m'agraden ni m'interessen els corrents pedagògics basats en pseudociències, en dogmes (religiosos o no) i en concepcions esotèriques. No m’interessen les escoles amb vocació de romandre eternament com a “alternatives” o com a projectes per a una minoria, busco idees d’escola amb vocació de ser per a tothom. No em sembla que l'escola lliure sigui un model d'escola adient per a un servei públic. Aquí potser cal aturar-se una mica en explicar què és una escola lliure perquè he constatat que per a m

Els discursos no ens salvaran

Fart de sir Ken Robinson es manifestava l'altre dia a twitter un professor de secundària a qui admiro molt per la seva tasca i compromís. De seguida van sorgir veus sorpreses. "Com? Per què critiques a Ken Robinson? A mi em va obrir els ulls.” No és la primera vegada que noto senyals d'aquesta insatisfacció i esgotament entre els docents, sobretot entre aquells que fa temps que plantejant-canvis. No em refereixo a una crítica personalitzada en Ken Robinson sinó a una més general, que denuncia l'excés de teòrics que ens mostren com de malament està l'educació i la necessitat d'abordar canvis genèrics, normalment tot embolicat en un bonic discurs amb paraules grandiloqüents i frases "per compartir a Facebook". Alguns són gurus que parlen sense fonament. D'altres, com crec que és el cas de sir Ken Robinson, sí que saben del que parlen i són útils per despertar consciències. Però un cop oberts els ulls ... "què fem?, com ho fem?", Aquesta