Treballar per projectes


Algunes conclusions provisionals - valgui la contradicció - i personals sobre el treball per projectes:

  • El nostre projecte no és "el projecte", és ajudar l'alumne a aprendre i créixer com a persona. El com ha d'estar sempre al servei del què, i el què, motivat pel per què. Per tant, la nostra finalitat no ha de ser mai treballar per projectes sinó buscar la millor manera d'aconseguir els nostres objectius, sempre en benefici de l'alumne.

  • Les competències i els continguts són dues cares de la mateixa moneda. No podem desenvolupar competències sense continguts ni els continguts tenen cap utilitat sense competències. Competències i continguts són el punt de partida per decidir de quina manera treballarem. Són, per tant, les consideracions prèvies que hem de tenir en compte abans de dissenyar un projecte o triar una altra metodologia.

  • Els projectes han de donar resposta a l'assoliment de les competències i els continguts. Si no trobem com encaixar certes competències i continguts en un projecte, no és necessari forçar la maquinària. Podem desenvolupar un treball globalitzat. O una activitat col·laborativa més breu. O un experiment. O un petit taller. O una tasca individual. O... No inflem projectes amb pegats artificials, ni inventem projectes que mancaran d'autenticitat, falsos projectes, simulacions.

  • Considero un error dissenyar projectes tancats, pensats per a ser desenvolupats indistintament per qualsevol docent. Un projecte és un organisme viu, que ha de moure alguna cosa dins del docent perquè el pugui dur a terme amb tota l'empenta i la passió que cal encomanar als alumnes. No estic parlant necessàriament de l'especialitat del docent. També entren en joc els seus interessos personals, les seves aficions, les experiències vitals... El projecte ha de ser una eina amigable pel docent si volem que ho sigui per l'alumne.

  • La col·laboració entre docents no vol dir fer-ho tot junts, tot repartit entre tots, cadascú amb la seva especialitat. Perquè tampoc és així com volem que treballin els alumnes... o sí? No cal que tothom entri a l'aula, no cal tenir tots els especialistes participant de tots els projectes des del disseny fins a l'acompanyament de l'alumne, però sí que cal un equip docent cohesionat i la possibilitat de demanar ajut efectiu i àgil a qualsevol company. Cal un lideratge a l'hora de portar el projecte a l'aula i donar resposta a les necessitats dels alumnes. Per tant, cal una organització al servei del projecte, no el projecte al servei de la necessitat de repartir hores de cada departament.

  • Si el projecte necessita un lideratge (encara que sigui compartit), i ha de ser un projecte on el docent pugui desplegar els seus coneixements i passions, no podem pensar en perfils abstractes per dur a terme projectes concrets. El docent farà seu el projecte; per tant, farà "el seu projecte". Cal pensar en noms, en persones. Si tenim un físic que toca la guitarra, o un filòleg que és escalador podrem, potser, fer coses diferents de les que faríem amb un físic ciclista o un filòleg expert en numismàtica. És important tenir una plantilla estable i coneguda amb prou antelació per dissenyar l'horari sabent a qui estem posant a fer cada tasca. La possibilitat de poder-se posar a preparar el curs al juliol (que és laborable) no és tampoc menyspreable.

I ara em faltaria un punt per poder titular tot això "7 idees clau sobre..." o "7 conceptes que...". Quina llàstima que no se m'acudeix res més. Però aquí queda, per si a algú li serveix per reflexionar o per desenvolupar idees discrepants. O la setena idea.


Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Aprendre o aprovar

Sobre l'aprenentatge