dilluns, 4 de febrer de 2013

L'estètica a l'escola

Article original aparegut a Kireei el 21 de març de 2012: La estética en la escuela.
Traduït al català pel blog Jugarijugar.



Escola Congrés-Indians


Si penses que envoltar-se de coses maques no és una frivolitat i que l’estètica no és només una qüestió de forma, sinó de fons, no un tema superficial sinó una declaració de principis de llarg abast, aleshores estaràs d’acord en que això també és veritat pels infants.

Francesco Tonucci deia en una conferència recent que l’escola hauria de proporcionar un entorn ric, que només d’entrar-hi fos en si mateix un acte educatiu, i que els espais haurien de ser adequats amb el mateix criteri i estima amb el que decorem les nostres cases. Tots ens sentim millor si la nostra casa ens sembla maca, sempre és més agradable treballar en un entorn acollidor i, sens dubte, tots provem de personalitzar i millorar els espais en els que ens movem.

Després de sentir a Tonucci decideixo parlar amb les dues persones que més saben de Joc Infantil que conec per preguntar-les sobre la importància de l’estètica en les joguines – que, al cap i a la fi, son les eines de treball dels infants – i en els espais de joc i aprenentatge.

La Carmen i la Claudia, de Jugar i Jugar, m’expliquen que l’estètica de les joguines és important: “Han de ser agradables a la vista, sense colors estridents i preferiblement de materials naturals. Això lliga amb la funcionalitat, perquè una estètica simple cedeix el protagonisme a l’infant. A més, l’estètica és important per dos motius més. Un, igual que fem els adults, és més fàcil tractar amb cura i estima aquells objectes que ens agraden. I dos, si a nosaltres ens agraden les joguines dels infants, transmetem respecte i estima per aquests objectes i farem que ells els vegin amb uns altres ulls i els visquin i juguin d’una altra manera”

També insisteixen en la importància de la disposició d’aquestes joguines a l’espai, en funció de quatre criteris principals:
- L’ordre: “És la base d’un espai harmònic, i facilita que els infants se’n puguin responsabilitzar i mantenir-lo amb autonomia. Tres son els elements clau: la quantitat (limitada), la facilitat per endreçar-los i la disposició”.
- La flexibilitat: “Els espais s’han d’adaptar a les necessitats dels infants i dels adults que els habiten. La flexibilitat facilita la plasticitat en l’actitud i la generació d’idees. Un espai flexible ens parla de persones flexibles al seu càrrec”.
- L’autonomia: “Poder accedir als materials lliurement permet satisfer la necessitat interna d’exploració, descobriment i aprenentatge dels infants. D’aquesta manera no només respectem les seves necessitats sinó que a més a més afavorim un aprenentatge mutu, perquè el professor o acompanyant rep constantment missatges de les necessitats dels infants”.
- Diversitat de materials: “Dins de l’aula hem de poder trobar materials de diferents àrees d’interès i fins i tot d’exigències curriculars. També és important esmentar que d’una mateixa àrea convé que hi hagi al menys dos o tres materials diferents perquè no tots els nens responen igual a tots els materials”.

Tot això, que és vàlid per casa, m’ho expliquen pensant en l’escola i em resumeixen així la seva visió de la importància de l’estètica en aquest espai:
“Quan entrem en una aula, igual que quan entrem en una casa, podem rebre molta informació de les persones que hi viuen. A l’aula ho veiem pel tipus de materials, per la decoració, l’ordre, la disposició del mobiliari, els treballs infantils exposats, el ús de taules i cadires…
Espais i materials no són indiferents ni per als infants ni per als adults. Sabem que les característiques dels materials influeixen en l’aprenentatge, en les conductes, les relacions, les sensacions i sentiments que se’n desperten.
Els nens i nenes aprecien el mateix que els adults: espais amplis, ben ventilats, lluminosos, no carregats. Quan un espai respira i és agradable els nens i nenes es troben millor i poden concentrar-se durant més estona.
Diferents pedagogies que han fet un treball profund al respecte basen bona part de la seva filosofia en la importància dels espais. Així, la pedagogia Reggiana ens parla d’espais per ser i estar, en la pedagogia Waldorf, el contacte amb la natura és vital, i també donen valor als materials fets pels propis infants, mestres i pares. Per a la metodologia Montessori, l’autonomia dels nens als espais és un dels principis més importants."

Decidida a comprovar l’aplicació pràctica d’aquestes teories, em poso en contacte amb l’Astrid Ruiz, directora de l’Escola Congres Indians, una escola pública d’educació viva i activa. Aquesta escola, que actualment esta emplaçada en barracons a l’espera de tenir a punt la ubicació definitiva, no ha abandonat per aquest motiu els criteris estètics a l’hora de condicionar els seus espais. Pel contrari, és un element imprescindible en el seu projecte educatiu, que se centra en un acompanyament respectuós i una atenció exquisida als aspectes emocionals.

L’escola, que aquest curs té alumnes de P3 i P4, s’organitza per ambients lliures (art, laboratori dels sentits, jocs simbòlic…) i tallers (aigua, llenguatge matemàtic, música…) En la seva breu experiència de dos cursos han pogut constatar que el funcionament ha millorat, que les coses flueixen millor aquest segon any tot i tenir el doble d’infants. La diferència? La millora en la disposició dels espais i els materials.

Visito els ambients en funcionament durant l’entrada relaxada del matí, en que nens i pares circulen per l’escola com si fossin a casa, en un ambient calmat, familiar i agradable, molt llunyà al bullici precipitat o del silenci obligat que solem associar a l’inici de les classes. De fet, no hi ha classes, només uns espais bonics, molt pensants, amb “provocacions” que conviden a l’exploració, a l’acció, a la reflexió. La decoració i la disposició dels materials i el mobiliari és un reflex de la filosofia subjacent.
Un dels espais que més m’impressiona és l’Atellier Della Luce, on es pot experimentar amb les possibilitats creatives, artístiques, tècniques i científiques de la llum.

Isabel Rodríguez, la mestra responsable de l’ambient, m’escriu aquesta reflexió:
“Quan parlem d’estètica en el context de la nostra comunitat educativa ens referim, òbviament, a preparar espais amables, funcionals i rics tant per a les famílies, com per als treballadors del centre i, per suposat, per als infants. En aquest sentit, parlar d’estètica a l’escola és incorporar un compromís ètic amb la dignitat de les persones que l’habiten. Però també és una responsabilitat pedagògica que permet als infants establir diàlegs propis i particulars amb els elements de l’entorn. Per a això, és imprescindible la sorpresa, la provocació i la novetat que disposa i ordena l’estètica.
És de justícia dir que la inspiració ve donada de la visita que vam fer a les escoles maternals i infantils de Reggio Emilia promogudes per Loris Malaguzi, els textos de l’Alfredo Hoyuelos i el recolzament i assessorament de Paola Soggia, que va ser una alenada d’aire fresc per al plantejament d’una de les bases fonamentals de la nostra metodologia: els ambients de treball i circulació lliure.

Assumir l’estètica com a part pròpia i element d’identitat de la nostra cultura escolar ha permès als infants explorar els elements amb sorpresa, aturant-se amb els detalls i donen ales a la seva capacitat innata de meravellar-se amb la vida sent ells, ara, els que no ens permeten adormir-nos perquè, tal com em va dir una nena fa uns dies al trobar-se una catifa danyada, “Isabel, has de canviar-la perquè necessitem alguna més maca”.

Surto de l’escola amb una sensació de benestar i relaxació. Ara entenc millor una cosa que vaig llegir en el blog Cafè Pedagògic: “No es tracta de generar bellesa perquè sí, sinó d’entendre que la bellesa és un dret fonamental de l’ésser humà i que afecta el seu estat d’ànim i a la seva psicologia.” Així, la bellesa es converteix en un “raggio di luce” després del qual vindrà una nova manera de mirar les coses, d’aprendre, de viure.

Gràcies a la Carmen i la Claudia de Jugar i Jugar, i a l’Astrid i la Isabel, de l’Escola Congrés-Indians, per l’assessorament per a l’elaboració d’aquest article així com per l’entusiasme i la dedicació que posen en la seva feina.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada