dilluns, 25 de març de 2013

La mirada dels infants a través de la fotografia





Quan es parla d'incorporar les noves tecnologies a l'aula sempre pensem en ordinadors. Però tecnologies, noves o no tan noves, n'hi ha moltes. Una d'elles és la fotografia digital que de "nova" només té la part digital, part que li ha a atorgat a un invent centenari un munt insospitat de possibilitats a l'aula i fora de l'aula gràcies a l'abaratiment del procés per la desaparició del rodet.
La fotografia, com el cinema, posa en joc valors artístics, culturals i personals. Ajuda a parar atenció a allò que ens envolta, a donar forma a les idees, a esmolar la sensibilitat, a documentar processos i resultats, a relacionar-se amb el món, a expressar-se amb altres llenguatges...
Moltes escoles ja han incorporat la càmera digital a la quotidianitat de l'aula per mostrar el dia a dia dels infants. Algunes d'aquestes escoles han posat la càmera a les mans dels nens per fer que siguin ells mateixos els que documentin els seus processos d'aprenentatge i deixin constància de les creacions efímeres que van molt més enllà del dossier en paper: construccions, danses, representacions...

L'associació cultural A Bao A Qu treballa per la introducció de la creació a les escoles i instituts, i ha posat en marxa diversos programes de cinema i fotografia. Un d'aquests programes, Cinema en Curs, ha arribat a l'escola Congrés-Indians de Barcelona i s'ha materialitzat en una exposició: "Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants". És increïble comprovar com la mirada dels nens no te els límits que de vegades ens auto-imposem els adults.





Us convido a conèixer l'exploració fotogràfica pel barri i el visionat i selecció del material que van fer. Una de les mestres que ha seguit el procés, la Isabel, em diu que viure-ho en persona ha estat molt emocionant i transmetre-ho en paraules, molt difícil. A mi, personalment, és un projecte que m'emociona simplement mirant el blog, veient les imatges i llegint les explicacions.

Sortint de l'escola, també la càmera pot tenir un paper tan important com el dels llibres, les joguines, el paper i el llapis o qualsevol altre material que alimenti la imaginació i estimuli la creativitat. A tall d'exemple us vull mostrar algunes fotos que ha fet la Rita, una nena, filla de la Caterina Pérez. Acompanyo les fotos amb un extracte dels comentaris de la mare.




Al regresar a casa (pues estos días me toca tallerear mientras Papá se ocupa de los chicos) mi chica me muestra con emoción su colección de imágenes. Se ha pasado el día retratando "el día" y todavía estoy con la boca abierta. Y es que en sus fotos hay algo muy de mí... no sé cómo explicarlo... la sensación de que se fija en mi mirada sobre el mundo mucho más de lo que yo me doy cuenta....


...incluso tiene una preciosa serie de fotos sacadas en la calle!Su forma de sacar fotos me ha dado mucho que pensar... mucho.
  

El otro día volvíamos a y de repente me llamó. Me giré y la vi detrás de su camarita. Un instante tan solo. Y luego se acerco corriendo y me enseñó la foto que acababa de tomar y me dijo: "Ves? muevo la cámara un poco y así sales como si fueses una dibujo! Me gusta mucho que quede así! lo hago adrede para que quede como pintado. ¿A que es chulo?". Y yo sonreí, y le dije que era chulísimo, y me quedé alucinada y me entró un nuevo ataque de amor por mi enana que crece tanto, y que es tan ella, y que sabe tanto!

  


esta tarde rita me ha tomado esta foto. Juro que no está ni editada, ni recortada, ni reencuadrada. Rita me ha tomado esta foto, tal cual. Y me ha entregado la cámara con la foto en la pantalla y una sonrisa orgullosa. "Ésta sé que te va a gustar". Y sí. Lo estoy escribiendo aquí y siento un nudo en la garganta... será el orgullo! 


Què passaria si els nens treballessin la fotografia, no només com a tecnologia a dominar sinó com a medi d'expressió, durant tota la seva educació infantil i primària? Quines possibilitats s'obririen per als adolescents a la secundària a través del llenguatge fotogràfic? Què aportaria des del punt de vista de la creativitat? I de l'autoestima? Quina importància tindria incorporar nous i diversos llenguatges més enllà de la paraula escrita?

M'he quedat amb ganes d'investigar més, així que segurament en continuaré parlant un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada