dimarts, 2 d’abril de 2013

Una escola diferent per a una nova realitat



Photo by Teddy Kelley on Unsplash
“Si fa cent anys s’hagués pogut hivernar un cirugià i un mestre, i ara se’ls retornés a la vida, resultaria que el cirurgià difícilment reconeixeria un quiròfan modern, mentre que el mestre identificaria pràcticament tots els elements de l’aula i, amb una mica de sort, fins i tot podria continuar amb l’explicació ell mateix.”
 Nicholas Negroponte    


L'Institut-Escola Jacint Verdaguer, de Sant Sadurní d'Anoia, és un dels centres participants de la Xarxa de Centres Innovadors de l'ICE de l'Universitat Autònoma de Barcelona. L'objectiu d'aquesta xarxa és compartir criteris de funcionament i organització que afavoreixin el processos d'ensenyament i aprenentatge competencials en entorns tecnificats propis del moment actual.

Normalment, amb excepcions, els centres de secundària no comparteixen tanta informació sobre la seva tasca pedagògica com els de primària, però en aquest cas hi ha uns quants documents sobre la seva pràctica i la seva visió, que inclouen també la secundària. Entre la documentació he trobat un enllaç a una serie de vídeos sota el títol de Visita al CE Jacint Verdaguer, que corresponen a una entrevista als directors i una sèrie d'experiències a l'aula gravades l'any 2009, que m'han semblat molt interessants.

L'entrevista s'obre amb una sèrie de reflexions sobre els canvis socials i educatius, i els reptes que es plantegen davant dels nous entorns. L'escola s'ha d'adaptar a la transformació de la societat: d'una societat industrial a una societat del coneixement. On és ara la informació? El mestre ja no és la font principal d'informació. Així doncs, quin ha de ser el seu paper?
L'equip de mestres d'aquest centre s'ha fet preguntes, s'ha qüestionat el seu paper i el paper de l'escola, ha analitzat la realitat del seu entorn i ha donat unes respostes en forma de canvis. Quins canvis? Aquestes són les meves anotacions, fetes durant el visionat dels vídeos:

Canvis curriculars

Les propostes metodològiques es fonamenten en tres maneres de treballar:

  • La instrucció directa que continua essent imprescindible per ensenyar la lectura, l'escriptura i el càlcul ("les 3 R").
  • El treball sistemàtic, que és treball individual basat en l'esforç, sobre uns continguts determinats.
    • A través de tasques interdisciplinars que s'organitzen els propis infants des de P3 en un pla de treball setmanal es fomenta l'autonomia. L'objectiu és aprendre a aprendre.
    • A partir de tercer de primària s'inicia el pla de treball digitalitzat, basat en Moodle. La Unitat Didàctica preparada pel professor seqüencialment és completada per l'alumne en l'ordre que vol. Les noves tecnologies permeten un feedback constant del treball fet en una doble direcció entre el mestre i l'alumne.
  • El treball cooperatiu. En compartir el coneixement amb els altres, s'adquireix aquest coneixement. Si l'alumne aconsegueix exposar-lo, és que l'ha assimilat. A l'examen només s'avalua la memòria temporal, però no el coneixement. Amb el treball cooperatiu, potser es fan menys continguts però l'alumne aconsegueix més habilitat per aprendre autònomament. Novament, aprèn a aprendre.

Canvis del rol del professor

A la instrucció directa, el professor manté el seu rol tradicional de transmissor.
Al treball sistemàtic, en canvi, el professor es converteix en un gestor d'activitats. Li dóna a cada alumne a nivell individual allò que necessita per poder assolir els coneixements que després li caldran per fer el treball cooperatiu, segons els seus processos d'aprenentatge. És totalment personalitzat.
La tecnologia ajuda, però al final el més important és el que ells anomenen "la tecnologia dolça". El professor s'ha d'ocupar de cada alumne; s'ha de preocupar per la persona que és, activament, sense esperar que sigui ell el que vingui a demanar ajuda. Fins ara el professor era el protagonista, ara el protagonista ha de ser l'alumne. Es posen en joc els valors humans.

Per poder posar en pràctica tot això, cal...

  • Formació del professorat.
  • Agermanament: cada professor nou s'agermana amb un d'antic que el guia i l'acompanya.
  • Pràctica reflexiva, claustres pedagògics: Els professors expliquen els projectes que porten a terme, els comparteixen, els comenten...
  • Treball cooperatiu. També entre el professorat! No es pot veure l'alumne de manera parcel·lada.
  • El pas més important és la pràctica: FER-HO. No n'hi han prou amb parlar-ho, no ens podem quedar amb la teoria.

Canvis en les eines

El gran problema del professorat és que pensa massa en continguts i no prou en com desenvolupar-los. Quan un mestre ha de preparar un curs el primer que pensa és "quins continguts toquen?". Els nens han de "fer allò" i això porta a la castració de les iniciatives. El coneixement s'ha de desenvolupar i això implica canviar el rol del professorat. La tecnologia per si sola no arregla res. Se segueix tenint por que hi hagi massa accés a la informació, hi ha por al canvi.

Canvis en els espais

Els espais tenen un paper molt important en l'aprenentatge, en les relacions, en l'autonomia...
Seguim tenint espais iguals que sempre! Si arquitectònicament un espai està mal pensat, els podem transformar deixant que els alumnes triïn el lloc de treball, aprofitant passadissos i sales desocupades... També es pot trencar la manera en que està organitzada l'aula. 
Dins dels espais hem de tenir finestres obertes al món i no parets que aïllen.

L'escola i l'entorn

La societat ha canviat molt: diversitat, interculturalitat... Cal treballar la inclusió i la cohesió social, treballar amb altres cultures en un món globalitzat.
Cal que l'escola s'obri a l'entorn per no ser una bombolla tancada, i establir una realimentació amb aquest entorn. Només així serà útil i pràctica.

Noves tecnologies i referents pedagògics

Afirmen que no han inventat res sinó que han recollit el fruit dels estudis fets pels corrents pedagògics del segle XX. Han vist com algunes de les propostes són ara més realitzables gràcies a les noves tecnologies, que proporcionen un accés a la informació pràcticament universal, quan abans estava limitat a certes classes socials.

Són molt interessants també les experiències que mostra, i en concret m'ha semblat recomanable la del treball cooperatiu, amb la tècnica del trencaclosques.



Tècnica del trencaclosques 
La tècnica d’aprenentatge cooperatiu coneguda com a trencaclosques o jigsaw promou l’aprenentatge i motivació dels estudiants, possibilitant que comparteixin en grup gran quantitat d’informació.
Els estudiants són dividits en petits grups, de cinc o sis. Cada grup aprèn sobre un aspecte o contingut i ha de convertir-se en un especialista en el tema. En aquest grup d’experts, els estudiants han d’investigar conjuntament per crear un document col•lectiu. A més, cada estudiant és responsable d’ensenyar a uns altres el contingut investigat. Dels grups originals es creen nous grups a partir d’experts dels grups inicials. La tasca de cada expert és ensenyar als altres membres del seu grup el contingut estudiat. Una vegada que tots els experts han presentat els continguts, aquests han de demostrar l’après mitjançant la realització d’un assaig, examen o presentació.
Així, com en un trencaclosques, cada peça (cada estudiant) és essencial per assolir l’objectiu final, la realització d’un producte. D’aquesta manera, la tècnica requereix de la interdependència positiva dels membres del grup: cap membre del grup pot aconseguir l’objectiu final sense que els altres membres del grup també l’assoleixin.D’aquesta manera es reforça el treball cooperatiu i la corresponsabilitat de tots els membres per a l’assoliment de l’objectiu final. 
(USQUID, Pompeu Fabra)

La pàgina d'inici de la web de l'institut-escola Jacint Verdaguer té un espai on apareixen diverses cites. L'últim cop que he entrat m'ha aparegut aquesta que vull compartir per tancar aquesta entrada:


La clau per a la vida
Quan tenia 5 anys, la meva mare sempre em deia que la felicitat és la clau per a la vida. 
Quan vaig anar a l'escola, em van preguntar què volia ser quan fos gran. Vaig escriure "feliç".
Em van dir que no havia entès l’exercici, i jo els vaig contestar que ells no havien entès la vida. 
John Lennon


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada