dissabte, 30 de març de 2013

Entorn personal d'aprenentage i competència digital


Jordi Adell explica què són els PLE (Personal Learning Environment):



En aquest altre video parla de la competència digital.



Tots dos videos els he trobat al blog de Jordi Adell, edu&tec, que està ple de lectures molt recomanables sobre TIC i educació.

divendres, 29 de març de 2013

A l'escola, com a casa





"L'entorn de l'aula pot afectar el progrés acadèmic d'un nen 
durant un any fins a un 25%" (Font)



Vaig trobar la referència a l'estudi que conclou amb l'afirmació anterior al blog de l'Anne Knock. Anne és la directora del SCIL (Sydney Centre for Innovation in Learning), una unitat de recerca i innovació pedagògica a Austràlia. Un dels temes que tracta és el disseny dels espais d'aprenentatge (i de treball), i per aquest motiu he passat moltes estones enganxada al seu blog. Quin descobriment!




Anne defensa amb aquesta afirmació que els espais físics acollidors i agradables, on ens sentim com a casa, afavoreixen la creativitat, la col·laboració i la motivació, i això proporciona millors resultats. Afirma que "quan la gent s'apassiona pel que fa i està motivada per aconseguir els seus objectius, ningú no necessita que el facin 'passar per l'adreçador'". 

Això serveix tant per la feina com per l'escola, i en aquest sentit és interessant la seva reflexió sobre com han canviat els espais de treball amb el temps, a mida que canviava la forma de treballar, i com moltes escoles, en canvi, han quedat ancorades en el passat. "L'edifici escolar tradicional va ser originalment ideat per acomplir amb les expectatives laborals de la primera meitat del segle XX", afirma. Espai i metodologia van de la mà, i ho il·lustren algunes imatges:

Oficines de la primera meitat del segle XX:




Oficina actual:


Un pas més enllà, oficines de Google, Pixar...






Escola de principis del segle XX:


No podria ser aquesta, amb petits canvis estètics, perfectament una escola del segle XXI?
No hauríem de plantejar-nos alguns canvis equivalents als que han experimentat els llocs de treball, d'acord amb les noves formes de treballar, les noves tecnologies disponibles i les noves maneres de relacionar-se i col·laborar?


  • Poseu a prova cada suposició sobre l'escola - que sempre haguem disposat d'aules, pupitres, cadires i un professor al capdavant, no vol dir que siguin elements necessaris.
  • Identifiqueu el que és realment necessari - cal tenir present l'objectiu.
  • Tingueu en compte els temps que vivim - com ho fan els vostres estudiants per connectar, aprendre i comunicar-se?
  • Desfeu-vos de les coses que ja no importen - quantes coses les fem només perque és el que sempre s'ha fet?
  • Centreu-vos en les relacions - a tots els nivells i en tots els punts de connexió. 
       ... I sigueu valents.


També reflexiona sobre el fet que estèticament un entorn bonic i agradable estimula molt més l'aprenentatge que un visualment avorrit (quan no directament desagradable). Comparem aquestes dues imatges d'escoles de secundària i pensem quines sensacions ens desperta cadascuna...








La idea de que a l'escola ens hauríem de sentir com a casa, també és compartida per Francesco Tonucci, a qui vaig sentir afirmar en una conferència que l'escola hauria de proporcionar un entorn ric, que només entrar allà suposés un acte educatiu, i que els espais hauriem de ser adequats amb el mateix criteri i estimació amb el que decorem casa nostra. 

Al blog d'Anne he trobat aquestes imatges que ens donen algunes idees de les línies que ella proposa:

Escoles amb ambients cassolans (Kunskapsskolan):




Escoles sense aules (Vittra Schools):





Espais compartits, on posar en comú idees, on es troben les arts i les ciències:







Si us heu quedat amb ganes de més, visiteu el blog: 




dijous, 28 de març de 2013

Recursos TIC per l'ensenyament


Les TIC són part del nostre món, són eines imprescindibles tant a nivell personal com professional. Sense domini de les TIC no hi ha accés a la Societat del Coneixement. Incorporar les TIC a l'escola no consisteix tant en ensenyar a fer servir unes eines concretes que aviat seran substituïdes per altres eines que encara no imaginem, sinó aprendre a moure's en un entorn en xarxa, aprofitant els recursos disponibles a cada moment per cercar, seleccionar, elaborar, representar, compartir i comunicar la informació. L'ús de les TIC canvia la manera d'aprendre i obre nous horitzons personals, professionals i formatius. Es tracta d'una autèntica "alfabetització digital". 
Per tant, el professor ha d'adquirir unes competències digitals suficients que no han de ser només un complement sinó que han de comportar la creació d'un veritable entorn personal d'aprenentatge. El professor que utilitza amb naturalitat les TIC pels seus propis interessos tindrà més clar com fer-les servir de manera profitosa a l'aula.
He volgut recollir aquí una pinzellada d'algunes de les eines disponibles. Per estar al dia i anar descobrint novetats interessants, però, el millor és aprofitar la xarxa per seguir els experts i anar descobrint i experimentant sense por. El que és útil avui, demà pot haver quedat obsolet.


Entorns virtuals d'aprenentatge


Moodle és un programari de codi lliure que crea entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge. El disseny i desenvolupament de Moodle es basen en la idea de la pedagogia constructivista social. Aquesta filosofia radica en la cooperació en grup i en la idea que el coneixement es pot crear o construir. (Viquipèdia)

Àgora és un projecte del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que ofereix als centres els serveis Moodle i Intraweb (per crear portals). S'hi poden trobar materials de formació i fòrums.

Una experiència Moodle, de la Xarxa d’Instituts Innovadors Associats a l’ICE de la UAB, és la de l'Institut de Sils:
Todos los aspectos y actividades del centro gravitan y se vinculan en la plataforma virtual de aprendizaje moodle. Con ella se gestiona casi todo: la asistencia; los planes de acción tutorial con las propuestas de trabajo, los espacios para consignar resoluciones de asambleas de alumnos,... el currículum con el despliegue de todas las competencias de todas las áreas y las propuestas de ejercicios; los formularios de valoración de todas las sesiones de todos los alumnos; el espacio intranet de gestión del profesorado con las actas, los foros de debate, etc.; los proyectos con el desarrollo de todas las actividades y propuestas; las informaciones de centro; los servicios: biblioteca, mantenimiento,... la gestión de la participación de los alumnos en el Consejo de Alumnos que reúne a los representantes elegidos para proponer iniciativas o sugerir cambios. La competencia digital es sin duda una de las competencias básicas en nuestro centro. (font)

Una altra experiència: Moodle de l'Institut Les Vinyes.


Mapes conceptuals

Mapa conceptual és una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes. (Viquipèdia)

Algunes aplicacions per crear mapes conceptuals:
Cmap 
Coggle

Portafoli


Un portafoli és una recopilació d’informació i documentació reflexionada, on és possible trobar evidències que reflecteixen que un procés d’aprenentatge ha estat realitzat. (Definició trobada a l'espai de Núria Alart dedicat a l'e-portafoli

Alguns sistemes d'e-portafolis:
Mahara 
Documenta


Presentació de treballs


Glogster. Pósters online mulitmedia, amb textos, fotos, videos, gràfics, sons, dibuixos...

PreziPresentacions online. Prezi és un un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. (Viquipèdia)

Issu. Publicacions on-line. 


Recursos audiovisuals


Per veure/escoltar, o per crear i expressar



Programació i robòtica


Scratch és un entorn visual de programació. “Imagina, programa i comparteix” és el lema d’Scratch. Amb aquest programa, els alumnes poden crear històries interactives, animacions, música, dibuixos i fins i tot jocs. Com si es tractés d’un joc de construccions, els alumnes van connectant les línies de codi una sobre l’altra i poden comprovar com es va comportant la seva creació. (Més informació a la secció d'scratch de l'Escola Projecte).

Robòtica amb Lego: Mindstorms.

Google i la geografia


Exemples de l'Institut Cubelles:


Blog de geografia 3r ESO: Geo3


Altres recursos




Alguns blogs i webs per saber-ne més i estar al dia:




dimarts, 26 de març de 2013

Afectivitat i entusiasme





"Ensenyar a pensar, a dialogar i a participar en les decisions i accions és el que forma, al meu entendre, els tres pilars de l’educació. Tots tres punts demanen una bona relació entre mestres i alumnes, perquè educar i ensenyar és un acte de respecte i d’estimació pels alumnes i és un acte d’esperança. El saber no es pot separar de l’afectivitat: és ensenyant i aprenent com s’atenen les necessitats dels alumnes, com se senten escoltats, ajudats, valorats."

Pilar Benejam Arguimbau


"L’entusiasme del mestre, que l’alumne percep clarament, és el més potent catalitzador de la comunicació escolar, perquè les paraules no tenen més força que la convicció de qui les pronuncia ni les accions tenen més força que la convicció de qui les fa."

Anton Aubanell


* Extractes de l'Escola d'Estiu 2011 Rosa Sensat
* Les dues imatges són de Megan Spelman.

dilluns, 25 de març de 2013

La mirada dels infants a través de la fotografia





Quan es parla d'incorporar les noves tecnologies a l'aula sempre pensem en ordinadors. Però tecnologies, noves o no tan noves, n'hi ha moltes. Una d'elles és la fotografia digital que de "nova" només té la part digital, part que li ha a atorgat a un invent centenari un munt insospitat de possibilitats a l'aula i fora de l'aula gràcies a l'abaratiment del procés per la desaparició del rodet.
La fotografia, com el cinema, posa en joc valors artístics, culturals i personals. Ajuda a parar atenció a allò que ens envolta, a donar forma a les idees, a esmolar la sensibilitat, a documentar processos i resultats, a relacionar-se amb el món, a expressar-se amb altres llenguatges...
Moltes escoles ja han incorporat la càmera digital a la quotidianitat de l'aula per mostrar el dia a dia dels infants. Algunes d'aquestes escoles han posat la càmera a les mans dels nens per fer que siguin ells mateixos els que documentin els seus processos d'aprenentatge i deixin constància de les creacions efímeres que van molt més enllà del dossier en paper: construccions, danses, representacions...

L'associació cultural A Bao A Qu treballa per la introducció de la creació a les escoles i instituts, i ha posat en marxa diversos programes de cinema i fotografia. Un d'aquests programes, Cinema en Curs, ha arribat a l'escola Congrés-Indians de Barcelona i s'ha materialitzat en una exposició: "Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants". És increïble comprovar com la mirada dels nens no te els límits que de vegades ens auto-imposem els adults.





Us convido a conèixer l'exploració fotogràfica pel barri i el visionat i selecció del material que van fer. Una de les mestres que ha seguit el procés, la Isabel, em diu que viure-ho en persona ha estat molt emocionant i transmetre-ho en paraules, molt difícil. A mi, personalment, és un projecte que m'emociona simplement mirant el blog, veient les imatges i llegint les explicacions.

Sortint de l'escola, també la càmera pot tenir un paper tan important com el dels llibres, les joguines, el paper i el llapis o qualsevol altre material que alimenti la imaginació i estimuli la creativitat. A tall d'exemple us vull mostrar algunes fotos que ha fet la Rita, una nena, filla de la Caterina Pérez. Acompanyo les fotos amb un extracte dels comentaris de la mare.




Al regresar a casa (pues estos días me toca tallerear mientras Papá se ocupa de los chicos) mi chica me muestra con emoción su colección de imágenes. Se ha pasado el día retratando "el día" y todavía estoy con la boca abierta. Y es que en sus fotos hay algo muy de mí... no sé cómo explicarlo... la sensación de que se fija en mi mirada sobre el mundo mucho más de lo que yo me doy cuenta....


...incluso tiene una preciosa serie de fotos sacadas en la calle!Su forma de sacar fotos me ha dado mucho que pensar... mucho.
  

El otro día volvíamos a y de repente me llamó. Me giré y la vi detrás de su camarita. Un instante tan solo. Y luego se acerco corriendo y me enseñó la foto que acababa de tomar y me dijo: "Ves? muevo la cámara un poco y así sales como si fueses una dibujo! Me gusta mucho que quede así! lo hago adrede para que quede como pintado. ¿A que es chulo?". Y yo sonreí, y le dije que era chulísimo, y me quedé alucinada y me entró un nuevo ataque de amor por mi enana que crece tanto, y que es tan ella, y que sabe tanto!

  


esta tarde rita me ha tomado esta foto. Juro que no está ni editada, ni recortada, ni reencuadrada. Rita me ha tomado esta foto, tal cual. Y me ha entregado la cámara con la foto en la pantalla y una sonrisa orgullosa. "Ésta sé que te va a gustar". Y sí. Lo estoy escribiendo aquí y siento un nudo en la garganta... será el orgullo! 


Què passaria si els nens treballessin la fotografia, no només com a tecnologia a dominar sinó com a medi d'expressió, durant tota la seva educació infantil i primària? Quines possibilitats s'obririen per als adolescents a la secundària a través del llenguatge fotogràfic? Què aportaria des del punt de vista de la creativitat? I de l'autoestima? Quina importància tindria incorporar nous i diversos llenguatges més enllà de la paraula escrita?

M'he quedat amb ganes d'investigar més, així que segurament en continuaré parlant un altre dia.

dimarts, 19 de març de 2013

Espais escolars: entre l'arquitectura, el disseny i la pedagogia




M'agradaria que les aules em generessin la mateixa energia positiva i les mateixes ganes de treballar que aquest espai. Això, però, no és cap aula sinó l'estudi de Lovelydesign. I per què les aules no poden tenir aquest aire?


La major part dels cops que entro en una classe de secundària – i hi va haver un temps que hi entrava a diari, primer com a alumna i després com a professora – sento una mica d'angoixa. Espais petits o grans però mal distribuïts, espais mal il·luminats, finestres que donen enlloc, parets nues, colors depriments, mobiliari deteriorat per bé que funcional, una pissarra – últimament, digital – i material escolar divers en alguns racons. Són aules sense ànima, sense guspira, sense vida...
Sovint la porta de l'aula té una petita finestreta perquè qui vulgui entrar pugui comprovar si hi ha una classe en marxa o l'aula és buida. Una minúscula finestreta cap a un passadís anodí. De vegades, els sentits m'enganyen i em fan creure que sento la olor del lleixiu amb que s'han desinfectat les rajoles.
La major part de les aules de primària, però, no són així. Allà – malgrat els errors arquitectònics o d'interiorisme – els treballs dels alumnes exposats, les manualitats, les làmines "didàctiques" i els colors donen fe de que no són professors apressats els que passen per allà sinó que hi ha una mestra que, juntament amb els seus alumnes, s'ha fet seva l'aula. Hi ha certa cultura de la coloraina i la calidesa a la major part d'aules de primària. Malgrat tot, de vegades l'acumulació de materials, racons, cadires, llibres i manualitats acaba generat un caos. Un caos alegre, però caos al cap i a la fi. I no sempre aquesta aparent alegria decorativa té una correspondència amb una manera diferent de funcionar: sovint, enmig de la decoració només hi ha una transmissió de coneixements unidireccional, un aprenentatge memorístic i una rutina de fitxes i exercicis escrits.
L'estètica dels espais en que ens movem, treballem i vivim condiciona el nostre estat d'ànim. Influeix en les nostres emocions. I sabem que les emocions són elements importants a tenir en compte en els processos d'aprenentatge.
Però, a més, l'estètica lliga amb la funcionalitat. L'ordre, la disposició i la distribució d'espais no es decideixen només pensant en si serà més o menys bonic, alegre, relaxant o motivador. Tenen el seu motiu de ser en la dinàmica escolar.
I aquí anem a l'arrel de la qüestió. Mentre un classe del segle XXI no difereixi gaire d'una altra del segle XIX excepte per la presència de tecnologia o pels dibuixos infantils penjats a la paret, alguna cosa falla.
De la revisió del sistema educatiu i el paper dels mestres, de la implementació de noves maneres de treballar i del que anem aprenent sobre la influència de l'entorn en les dinàmiques escolars sorgirà una nova arquitectura escolar, una distribució dels espais i una estètica determinada. Però vull fer aquí l'exercici invers... Intentem imaginar quina mena d'escola hi ha darrere d'aquests espais?

Connexió visual entre diferents espais i amb l’exterior. Aules-taller:



Connexió visual sistemàtica entre àrees de treball, màxima transparència:


Escola sense aules, amb espais per a treballar en petit grup:




Zones comunes, espais polivalents:



Zones de treball per a diferents activitats, lluminositat i espai. Veiem la concreció en dues situacions ben diferents: un edifici dissenyat pel seu propòsit o un mòdul prefabricat provisional:



I els espais exteriors?



És només una invitació a la reflexió. He recopilat moltes més imatges al meu taulell Pinterest dedicat a L'estètica a l'escola. És un espai en permanent actualització on recullo imatges que suggereixen alternatives o que contenen idees interessants. No ho faig de manera sistemàtica; les imatges corresponen a espais pensats per a diferents edats i a diferents tendències estètiques: des de les apostes de color i disseny més arriscades fins les que es limiten a l'ús de materials naturals i colors suaus. 

El curiós és que he trobat molts articles sobre disseny d'aules i arquitectura escolar que contenen pàgines i pàgines de text però... cap imatge per il·lustrar el que expliquen! Si a algú li resulta útil, doncs, aquest recull visual, me n'alegraré molt.

dimarts, 12 de març de 2013

Les emocions a l'escola


Foto de Heva


L'escola fins ara ha treballat sobre dos grans pilars: continguts curriculars i cohesió social. Però avui en dia, les característiques de la societat actual, i de les noves estructures familiars, fan indispensable el treball transversal d'un tercer pilar: les emocions. Ara ja sabem que cap infant no aprèn si no se sent content i tranquil. Paraules com autoestima, seguretat, esperit crític, o bé tolerància a la frustració, esdevenen aspectes claus en el desenvolupament dels infants.

dilluns, 4 de març de 2013

Los ladrones de tiempo




Nadie se daba cuenta de que, al ahorrar tiempo, en realidad ahorraba otra cosa. Nadie quería darse cuenta de que su vida se volvía cada vez más pobre, más monótona y más fría. Los que lo sentían con claridad eran los niños, pues para ellos nadie tenía tiempo.
Pero el tiempo es vida, y la vida reside en el corazón. Y cuando más ahorraba de esto la gente, menos tenía. 

Michael Ende, en “Momo”