El 90% de les entrades que he escrit fins el moment m'han ajudat a entendre millor o a posar exemples de l'escola que somio. Com a professora primer, i com a mare després, me n'he adonat de que hi ha alguna cosa que no estem fent bé. Especialment per casos de fracàs com aquest , de nens que aparentment no haurien de tenir problemes i que viuen en un entorn preocupat pel seu progrés acadèmic que, malgrat tot, no aconsegueix ajudar-los. Però també per aquells nens que parteixen de situacions molt difícils (personals, socials, cognitives, emocionals...) i també d'aquells altres que tot i acabar els estudis amb notes bones i resultats aparentment satisfactoris, surten amarats de mediocritat, sense iniciativa, sense il·lusió i sense desenvolupar el seu veritable potencial. Crec que no és contradictori dir que l'escola del nostre país és una institució obsoleta alhora que es reconeix l'enorme esforç i el gran treball que han fet molts mestres, malgrat tot, amb