dimarts, 17 de desembre de 2013

Els espais de lliure circulació de la Llacuna del Poblenou

Aquest s'ha publicat en castellà a Kireei: Los espacios de libre circulación de la Llacuna del Poblenou.



Quan pensem en una escola normalment imaginem nens dividits per grups d’edat classificats en aules, dins de les quals desenvolupen una activitat concreta dirigida per un mestre. Però no totes les escoles funcionen així. Algunes, intentant donar resposta a la diversitat dins de l’aula, a les diferents capacitats, interessos i estratègies d’aprenenatge dels alumnes, i també buscant la manera de fomentar l’autonomia i la responsabilitat dins de l’exercici de la llibertat, exploren altres camins. L’escola pública La Llacuna del Poblenou, a Barcelona, és un exemple que he conegut de la mà d’en Jordi Martín, el seu cap d’estudis.

Com a nova escola, ha anat definint el seu projecte educatiu, que encara és en construcció. L’actual equip directiu, recolzat pel claustre, ha tingut molt clara la seva voluntat de fer una escola per educar persones responsables i lliures. La seva mirada sobre l’infant ha volgut ser atenta i respectuosa, i així ho percebo mentre visito l’escola. Aquí no veig nens en silenci, quiets i atents, sino nens que es mouen per les aules (i entre aules), que conversen, que seuen en cadires o a terra, que es concentren en alguna activitat que els absorveix, que construeixen, que pregunten, que mostren el que ha fet, que observen... Durant l’estona que sóc a l’escola puc veure que les aules són espais on tenen lloc múltiples activitats alhora, i el mestre esdevé un acompanyant al que els nens recòrren quan ho necessiten. Però, contràriament al que es podria esperar, no hi ha cap xivarri eixordador, no hi ha caos (o jo no el percebo), no hi ha crits… Els infants semblen tranquils, concentrats i ocupats.






En Jordi m’explica que fins al curs passat feien tres sessions de tallers a la setmana, d’una hora o hora i mitja, on barrejàven nens de dos nivells diferents. Aquest curs han passat a fer una hora cada dia d'espais de lliure circulació pels alumnes d’infantil, i pels de primària de 1r a 3r. Cada un d’aquests espais, la majoria muntats dins de les aules dels grups-classe, tenen el seu nom, que defineix l’àrea de coneixement a la que fan referència les propostes principals – tot i que no exclusives. Els espais de primària són Niu de ciència, Construccions, Llums i ombres, Laboratori dels sons, Taller d'art, La botiga, Contes i històries. Els dels mes petits són Aula de llum, Aula de sons, Espai de ciència, L'hospital, La cooperativa, Les disfresses i L'espai d'art, a més del joc simbòlic que està repartit per tot arreu. També disposen d’espais de lectura o petits racons per escoltar música, aprofitant els passadissos. A partir de gener volen introduïr l’espai de Cos i Moviment, al gimnàs.

 La idea és renovar aquests espais cada trimestre i dins de cada espai es van adaptant les propostes a mida que el mestre responsable detecta nous interessos o considera que una nova activitat pot ser motivadora o convenient. La participació en cada activitat és totalment lliure pels infants, així com el canvi entre espais. De fet, no són realment “activitats” en el sentit tancat i dirigit, sinó provocacions que poden donar peu a múltiples accions per part dels infants. Alguns nens van variant, altres són fidels a un espai i una activitat. Els mestres responsables no es mostren preocupats per aquest fet: el mateix aprenentatge es pot assolir des de diferents camins, posant en joc les estratègies més adients per a cada infant. Els tres cursos de grans (4t, 5è i 6è) continuen amb la mateixa estructura que l'any anterior dels tallers, però amb la intenció de reconvertir la franja de tallers en espais de lliure circulació més endavant.





Li pregunto a en Jordi el per què d’aquest canvi i em contesta: “Aquest canvi, o pas endavant com ens agrada dir a nosaltres, neix a mitjans del curs anterior quan un grup de mestres del claustre comença a reflexionar al voltant de què i sobretot com aprenem. D'aquesta manera, pensem un a manera que fomenti més el treball de l'autonomia i la responsabilitat, que respecti els diferents ritmes i atengui al màxim a la diversitat, tenint la necessitat de crear contextos rics i provocacions que suposin un repte i un estímul per aprendre, que ajudin a el·laborar un pensament crític i compromès i que fomenti la creativitat, el treball cooperatiu en un entorn esteticament agradable dins un clima de calma. Cert que no inventem res, de fet molts mestres del claustre ens hem dedicat a visitar escoles i fer formacions que giren al voltant d'aquestes idees, de manera que esperem que ens ajudin a crear el nostre propi projecte de la Llacuna.”

Tirar endavant un projecte propi d’aquestes característiques requereix de molta formació i investigació per part dels mestres. També cal treball en equip, reflexió, autoavaluació, coordinació i moltes hores de preparació de les provocacions i els espais. I, sobre tot, entusiame i il·lusió. Pel que vaig veure, res d’això no falta a La Llacuna del Poblenou. Des d’aquí els felicitem per la iniciativa i els desitgem molta sort amb el projecte.