dimarts, 1 de juliol de 2014

Deures d'estiu?

Aquest text el vaig escriure per encàrrec i a partir d'una idea de Jugar i Jugar. L'entrada original (publicada el 26 de juny de 2014) amb les fotografies i enllaços dels productes que es mencionen és aquí (per cert, Jugar i Jugar estrena nou blog).



L’estiu ja és aquí! Una època de l’any meravellosa en la qual – o almenys així ens agradaria a tots que fos – els nens construeixen uns records inoblidables en dies plens de jocs, noves coneixences, diversió i temps lliure. Sovint es contraposen les vacances, plenes d’elements positius, al temps escolar, avorrit i ple d’obligacions. Oposem aprenentatge i lleure com si fossin dues coses diferents. I per aquest motiu molts infants – i també molts pares – miren amb recel els “deures d’estiu”. Però com ja sabeu, a jugar i jugar pensem que tant aprenentatge com lleure estan relligats per un element que ho engloba tot: el joc.La neurociència ha demostrat que les emocions es tradueixen a escala neuronal en canvis químics que faciliten l’adquisició de coneixements. El plaer facilita l’aprenentatge i l’aprenentatge genera plaer. Així doncs, de la mateixa manera que animem a aprofitar el potencial del joc dins de les aules, per què no seguir amb aquest esperit lúdic durant les vacances? Els aprenentatges lingüístics són molt més que fer un dictat o una redacció, les matemàtiques van molt més enllà de fer sumes i multiplicacions. La vida real és plena de situacions d’aprenentatge i el joc infantil és l’eina més potent de què disposem.

Els nens poden ser enginyers de telefonia i després amics que es comuniquen amb un telèfon de mànegues, i desenvolupar així sense adonar-se habilitats psicomotrius, socials i comunicatives. Poden inventar històries amb uns story cubes, potenciant la creativitat i el domini de la llengua. Amb la impremta de segells poden confeccionar invitacions, enviar missatges secrets, posar preus a la seva botigueta... I, parlant de la botiga, amb diners de joguina faran un munt d’aprenentatges matemàtics! Amb els Sòlids Platònics aprendran geometria; o taules de multiplicar amb el joc de taula 3x4 Saz! Poden fer servir un set d’exploració del magnetisme de la Terra o muntar un hospital per exercir de cirurgià amb un model d’anatomia humana... 

Hi ha una infinitat de joguines que combinen un ànim didàctic més o menys marcat amb l’esperit lúdic i a la nostra botiga en tenim moltes. Però no s’aprèn només amb joguines pensades específicament per a fer determinats aprenentatges. De vegades ni tan sols cal una joguina... Es pot aprendre a comptar parant les forquilles a taula, s’amplia vocabulari amb el conte d’abans d’anar a dormir, es treballen principis de biologia i geologia tot recollint tresors pel bosc o pedretes a la vora del riu, es coneix el propi cos jugant a pilota o fent tombarelles, s’adquireixen nocions d’enginyeria construïnt una cabana, s’aprèn a escriure preparant missatges secrets... De fet, hi ha un llibre on es recull un suggeridor cànon d’aprenentatge per a la infantesa en aquesta línia i que us recomanem molt: Todo lo que hay que saber a los siete años, de Donata Elschenbroich.

El cert és que s’aprèn “sense voler” amb l’única condició que els infants tinguin un entorn ric, ple d’experiències, amb l’oportunitat de relacionar-se amb altres infants i amb l’acompanyament respectuós i amorós dels adults. Un nen feliç té el cervell en òptimes condicions per aprendre sense parar! Així que des de jugar i jugar us desitgem un estiu ple de capbussades, passejos en bicicleta, contes a la llum de les estrelles, amics, gelats i diversió. Bones vacances!

3 comentaris:

  1. Hola Elena,
    Quanta raó que tens: com d'indissociable és el joc de l'aprenentatge sobretot amb els petits. I com es té, sovint, una visió de que són coses contraposades.
    Sóc mestra d'educació infantil i em trobo sempre que acabo un curs (P3, P4 o P5) que molts pares em demanen quins quadernets de vacances poden fer a l'estiu per "mantenir el nivell" del que han après els seus fills. Jo sempre els dic que cap! Hi ha infinites situacions de joc i de convivència familiar que comporten aprenentatge. Però això que a mi em sembla tan evident veig que molts pares no ho entenen i em miren amb cara rara quan els dic que n'hi ha prou amb jugar, fer una col·lecció de petxines recollides un dia de platja o remenar tots els pots del rebost per veure els que tenen una "A" en el seu nom.
    També és veritat que, de tant en tant, amb articles com el teu i consells estrambòtics com els meus, aconseguim convèncer algú.

    Aprofito per saludar-te i comentar-te que m'agrada molt el teu blog i reflexions. Jo també faig un blog, que és d'un altre estil però també relacionat amb l'escola. He rebut un premi i voldria compartir-lo amb tu. No és més que una estratègia de difusió entre blocaires però serveix perquè altres coneguin la teva feina. I la teva val molt la pena.
    Si et ve de gust fer-hi una ullada trobaràs que es parla de "Quadern d'idees" a http://marta345.blogspot.com.es
    Salutacions,
    Marta / TresQuatreiCinc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ara sí que no es pot demanar més!
      Gràcies a tu per fer-me d'altaveu.
      Una abraçada! :-)

      Elimina
  2. ENHORABUENA por tu premio. Gracias a eso he conocido tu blog.
    Un saludo
    http://escueladeblanca.blogspot.com.es/

    ResponElimina