dilluns, 21 de juliol de 2014

Blogs que segueixen blogs i premis a la xarxa



Vet aquí una feina que tenia pendent de fa temps.

Us vull parlar de dos blogs:
El blog Nineta de Xisqueta, que ja coneixia i que ha compartit amb mi el premi Liebster Awards.
El blog TresQuatreiCinc, que he descobert perquè ha compartit amb mi el premi "Versatile Blogs Award".

Això dels premis a blogs, mai no he acabat d'entendre-ho massa. D'on deuen venir aquests premis? Qui va ser el primer que els va posar a rodar pel món? En definitiva, l'objectiu és donar a conèixer als lectors d'un blog d'altres, i anar fent xarxa. Per això vull agraïr a aquests les propietàries d'aquests dos blogs que hagin pensat en el meu a l'hora de donar els premis. I encara que ho estic fent tard i malament, intentaré complir - aproximadament, perquè ho faré en format 2x1 - amb les instruccions, de manera que anomenaré alguns altres blogs que us recomano visitar (serien els meus blogs "premiats").

M'obres la porta?
Media.cat. Observatori crític dels mitjans.
Anne Knock.
Revista Babar.
La mirada pedagògica.
El cer-bell.
Centpeus.
El blog de Jugar i Jugar.
En búsqueda. Crónica de un viaje a Ítaca.

dimarts, 1 de juliol de 2014

Deures d'estiu?

Aquest text el vaig escriure per encàrrec i a partir d'una idea de Jugar i Jugar. L'entrada original (publicada el 26 de juny de 2014) amb les fotografies i enllaços dels productes que es mencionen és aquí (per cert, Jugar i Jugar estrena nou blog).



L’estiu ja és aquí! Una època de l’any meravellosa en la qual – o almenys així ens agradaria a tots que fos – els nens construeixen uns records inoblidables en dies plens de jocs, noves coneixences, diversió i temps lliure. Sovint es contraposen les vacances, plenes d’elements positius, al temps escolar, avorrit i ple d’obligacions. Oposem aprenentatge i lleure com si fossin dues coses diferents. I per aquest motiu molts infants – i també molts pares – miren amb recel els “deures d’estiu”. Però com ja sabeu, a jugar i jugar pensem que tant aprenentatge com lleure estan relligats per un element que ho engloba tot: el joc.La neurociència ha demostrat que les emocions es tradueixen a escala neuronal en canvis químics que faciliten l’adquisició de coneixements. El plaer facilita l’aprenentatge i l’aprenentatge genera plaer. Així doncs, de la mateixa manera que animem a aprofitar el potencial del joc dins de les aules, per què no seguir amb aquest esperit lúdic durant les vacances? Els aprenentatges lingüístics són molt més que fer un dictat o una redacció, les matemàtiques van molt més enllà de fer sumes i multiplicacions. La vida real és plena de situacions d’aprenentatge i el joc infantil és l’eina més potent de què disposem.

Els nens poden ser enginyers de telefonia i després amics que es comuniquen amb un telèfon de mànegues, i desenvolupar així sense adonar-se habilitats psicomotrius, socials i comunicatives. Poden inventar històries amb uns story cubes, potenciant la creativitat i el domini de la llengua. Amb la impremta de segells poden confeccionar invitacions, enviar missatges secrets, posar preus a la seva botigueta... I, parlant de la botiga, amb diners de joguina faran un munt d’aprenentatges matemàtics! Amb els Sòlids Platònics aprendran geometria; o taules de multiplicar amb el joc de taula 3x4 Saz! Poden fer servir un set d’exploració del magnetisme de la Terra o muntar un hospital per exercir de cirurgià amb un model d’anatomia humana... 

Hi ha una infinitat de joguines que combinen un ànim didàctic més o menys marcat amb l’esperit lúdic i a la nostra botiga en tenim moltes. Però no s’aprèn només amb joguines pensades específicament per a fer determinats aprenentatges. De vegades ni tan sols cal una joguina... Es pot aprendre a comptar parant les forquilles a taula, s’amplia vocabulari amb el conte d’abans d’anar a dormir, es treballen principis de biologia i geologia tot recollint tresors pel bosc o pedretes a la vora del riu, es coneix el propi cos jugant a pilota o fent tombarelles, s’adquireixen nocions d’enginyeria construïnt una cabana, s’aprèn a escriure preparant missatges secrets... De fet, hi ha un llibre on es recull un suggeridor cànon d’aprenentatge per a la infantesa en aquesta línia i que us recomanem molt: Todo lo que hay que saber a los siete años, de Donata Elschenbroich.

El cert és que s’aprèn “sense voler” amb l’única condició que els infants tinguin un entorn ric, ple d’experiències, amb l’oportunitat de relacionar-se amb altres infants i amb l’acompanyament respectuós i amorós dels adults. Un nen feliç té el cervell en òptimes condicions per aprendre sense parar! Així que des de jugar i jugar us desitgem un estiu ple de capbussades, passejos en bicicleta, contes a la llum de les estrelles, amics, gelats i diversió. Bones vacances!