Refugiats
Els refugiats sirians (i d'altres països en conflicte) que omplen les portades dels diaris aquests dies fan les mateixes cares que segurament van fer els exiliats de la generació dels nostres avis fa 76 anys. Un dia, encara que ara ens sembli impossible, podriem ser nosaltres. La memòria ens permet mantenir la nostra humanitat, l'oblit ens deshumanitza. Per això vull compartir aquest text de la meva amiga Roser Jordà. La nostra memòria col·lectiva té un recorregut molt curt. El nostre egoisme, en canvi, és de llarga durada. L'any 1939, al final de la Guerra Civil espanyola, milers de persones van fugir cap a França. La rebuda que els (que ens) van donar els francesos no va ser diferent de la que ara Europa sencera dóna als sirians. El meu avi patern i d'altres familiars de la mateixa línia en van ser uns. Per si algú ho desconeix, quan les famílies espanyoles (majoritàriament catalanes) posaven els peus a territori francès, on havien arribat fugint de la pr