divendres, 24 de febrer de 2017

El meu institut ideal



Fa un temps vaig compartir un projecte d'escola que, a mode d'exercici d'imaginació, havia elaborat juntament amb dues persones més. Advertia allà que al projecte li caldria un segon nivell de concreció i finalment m'he animat a fer un esbós d'aquest segon nivell, pensant en un disseny pels quatre cursos de l'educació secundària obligatòria. Com en aquella ocasió, no existeix cap via d'aplicació directa, és només fruit del plaer d'imaginar on m'agradaria treballar i com ho organitzaria si això fos a la meva mà. (Aviso que no vaig a descobrir res que no s'estigui fent ja d'una manera o altra en alguns instituts).

Anem al gra, comencem per l'horari. No entraré en valorar si és jornada partida o continuada, tot i que en qualsevol dels dos casos penso que seria interessant disposar de franges de dues hores de feina amb descans entre mig. Però no és això el més rellevant...

M'inclino per reservar 12 hores lectives a les anomenades matèries instrumentals. Sé que certs projectes en prescindeixen completament, però jo encara penso que podria ser útil fer-ho d'aquesta manera. Hi hauria 3 hores dedicades al laboratori de matemàtiques, i 9 hores a tallers de llengües (3 per cada llengua). Com el nom "taller" i "laboratori" ja indiquen, es tractaria de treballar des d'un vessant pràctic, aplicat, reflexiu i també rigorós. No sóc especialista en llengua però em puc imaginar força bé com seria el laboratori de matemàtiques i m'il·lusiono jo sola amb la imatge. Per fer-se una idea del que tinc al cap podeu veure aquesta presentació d'un laboratori de matemàtiques o, simplement, mirar aquestes fotos o aquestes altres.

Aquestes hores s'haurien de treballar amb petits grups, 15 alumnes estaria bé, però s'hauria de veure si organitzativament és possible. En tot cas, quant més reduït, millor. Jo m'inclino per grups heterogenis però crec que haurien de ser els professors d'aquestes àrees qui argumentessin i decidissin la millor agrupació (que no tindria per què ser sempre la mateixa). Es podria combinar treball individual amb cooperatiu, activitats curtes amb projectes més llargs, diverses metodologies d'ensenyament-aprenentatge, tot a criteri del professor/a. L'objectiu hauria de ser posar en mans dels alumnes les eines per a saber-se expressar correctament per escrit i oralment, millorar la comprensió lectora (molts alumnes no saben resoldre problemes de mates perquè no entenen l'enunciat!) i desenvolupar la competència matemàtica.

Tot això es continuaria posant en pràctica, naturalment, a les hores de treball globalitzat (en això tampoc no invento res i m'inspiro descaradament en la proposta de l'Institut Quatre Cantons). Serien 11 hores setmanals en les que s'encadenarien nuclis d'interès al voltant dels quals posar en pràctica la resta del currículum (exceptuant l'educació física, que es faria a part i serien dues hores més). Caldria, doncs, fer una lectura minuciosa del currículum, de totes les àrees restants i d'aspectes que també es podrien treballar de les instrumentals. No dels "temes" del llibre de text, sinó de les competències a desenvolupar, i mirar d'encaixar-ho tot en una sèrie de propostes que s'anessin succeint durant el curs per tal de, en finalitzar l'etapa, haver treballat tot allò que el currículum exigeix que sigui treballat. No importa si al setembre estem fent una activitat de tutoria i cohesió del grup, a l'octubre ens estem centrant més en les socials, al novembre ens fixem més en les ciències perquè estem fent un herbari i abans de Nadal pràcticament que estem a tope amb la música, amb incursions a la literatura i la història, perquè preparem una cantata. Aquests "nuclis" es podrien organitzar com un treball globalitzat (activitats variades al voltant d'un tema, per entendre'ns i simplificant molt), un projecte (amb un producte final), projectes de proposta externa o altres variants.

Aquests treballs haurien de ser guiats pels docents pertanyents al reduït equip docent que s'encarrega dels alumnes d'aquell nivell (aquest punt l'explicitaré més endavant), però amb el suport d'experts. Quan dic experts em refereixo principalment a altres docents que potser no són d'aquell equip docent de nivell però són molt competents en el tema que toca aquell projecte. Aquests docents, tot i no treballar habitualment amb els alumnes, podrien organitzar classes magistrals breus i memorables, experiments de laboratori, activitats puntuals... tot allò que calgués per posar les bases que els alumnes necessiten per a desenvolupar el seu procés d'aprenentatge. Naturalment, com que aquests docents anirien "lligats" a projectes i temàtiques, i no a alumnes, podrien estar un mes treballant amb un grup i a l'altre, amb un altre grup d'un altre curs. Anirien rotant per aquells grups on calgués la seva sapiència i experiència.

En aquesta concepció, els alumnes tindrien uns docents de referència (els que els imparteixen les "instrumentals" + els que estan amb ells habitualment dinamitzant els treballs globalitzats), i uns altres docents experts que, com he dit, entrarien en joc puntualment per activitats concretes o com a suport dels docents de referència. Això no significa que els docents fossin de dos tipus (els de referència i els experts) donat que els que són de referència per un nivell podrien actuar com a experts o suport per altres nivells). Hi hauria un fort treball en equip entre els equips docents (valgui la redundància) de cada nivell, i també espais de coordinació per establir les col·laboracions amb els experts externs a aquell nivell.

Els docents de referència, que idealment no serien més de 5 o 6, serien també els tutors d'aquell nivell, repartint-se els alumnes en petits grups (15 alumnes per tutor). La tutoria del grup-classe la podrien fer junts o alternant-se, però els alumnes estarien atesos individualment per una persona que disposa de temps per dedicar a tots i cadascun dels seus tutorands i les seves famílies.

Les hores que queden, a part de les dues que ja he comentat que es dedicarien a l'educació física, es dividirien en una hora de tutoria (idealment penso que estaria bé fer-la a última hora del divendres, per tancar la setmana), dues hores d'optatives i dues hores de projecte personal.

Les optatives les penso com a petites propostes (una trimestral, potser?) que podrien anar des de un quart idioma (això hauria de tenir continuïtat tot l'any), a cinefòrum, serveis a la comunitat, robòtica, música, art, teatre, treball de laboratori, dansa, tallers diversos... Tot depenen dels interessos dels alumnes i d'allò que poguessin oferir els docents.

En el cas de quart, les optatives, que tenen molta més "entitat" (biologia i geologia, plàstica, física i química, llatí...) es podrien oferir com a part de treballs globalitzats a realitzar durant el curs que els alumnes realitzarien segons la seva tria. És un altre tipus d'optativa, no s'han de confondre.

En quant a les dues hores de projecte personal, crec que seria interessant que cada alumne pogués plantejar interessos propis i treballar-hi de manera autònoma (però supervisada), individualment o grupal. Potser a primer caldria una guia més explícita però l'objectiu és que a mida que anessin avançant, els alumnes anessin adquirint l'autonomia per plantejar-se reptes, fer-se preguntes, elaborar artefactes o mostrar als altres els seus interessos i habilitats.

Finalment, penso que seria interessant que la primera hora del dilluns fos per a tots els alumnes una hora de treball globalitzat i es comencés amb una reflexió sobre el treball realitzat fins el moment i una planificació setmanal, que hauria de revisar-se en acabar la setmana.

Faltaria afegir un petit comentari sobre els espais: en primer lloc, caldria que totes les aules diposesin d'un mobiliari flexible, un projector i altaveus, moltes superfícies per escriure (pissarres blanques són les meves preferides), un accés fàcil i pràctic a una aixeta (per rentar-se les mans, per rentar material, per qualsevol necessitat dels projectes), un espai expositiu (que hauria de continuar a les àrees comunes) gestionat amb criteris funcionals i estètics, i un espai d'emmagatzemament de material suficient i ben assortit. Caldria també disposar de molts espais petits, tipus seminari, per tal de que els professors experts poguessin emportar-se a grups petits per explicacions personalitzades (a banda de les que puguin fer en altres espais del centre a tot el grup classe o a tot un nivell). I, molt important, una bona xarxa wifi per a poder treballar amb portàtils o tablets des de qualsevol indret i sense problemes de connexió. Seria interessant que dins les aules, si són prou grans, o als espais comuns, hi hagués zones amb sofàs o amb un ambient més relaxat, per llegir, per parlar o per descansar.

Segur que em deixo moltes coses i el que he explicat ho he deixat anar tal com rajava, però no tinc ja esma per ordenar-ho i polir-ho. Com que tampoc ho durà ningú a la pràctica demà, em puc permetre errors i oblits que, en cas d'estar parlant d'una realitat imminent, serien inadmissibles. Però com a somni, penso que no està malament. Un altre dia caldria parlar de, un cop establert tot això, quina seria la relació pedagògica que penso que hauria de donar-se entre docents i alumnes... però d'això, si de cas, ja en parlaré quan jo mateixa ho tingui més clar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada