El passat 23 de maig l'Institut-Escola Les Vinyes va tenir la pensada d'obrir les seves portes perquè famílies i professionals poguéssim conèixer el seu projecte. Jo m'hi vaig apuntar sense dubtar i vaig aprendre moltíssim participant en la sessió que es va organitzar per a professors de secundària. Estic segura que la de mestres d'infantil i primària va valer també molt la pena i em sap greu no haver-hi pogut assistir (encara que fos per pura curiositat perquè no hi he de treballar).
En Boris Mir, en Sergi del Moral i en Pere Royo, tots tres professors del centre, ens van explicar el seu sistema organitzatiu i de treball. Algunes coses ja les sabia i altres les vaig poder conéixer amb més profunditat, adonant-me de matissos que no m'havien passat pel cap.
Com tots els centres perticipants de la xarxa d'instituts innovadors, Les Vinyes incorpora una idea de transversalitat, d'esborrar les fronteres entre les tradicionals assignatures. El seu tret distintiu és que, en comptes de fer-ho setmanalment, totes les setmanes iguals, la transversalitat apareix i desapareix de l'horari al llarg del curs. És a dir: durant algunes setmanes fan assignatures tradicionals amb un horari "normal". Entre aquestes s'intercalen setmanes en que fan Treball Globalitzat (treball per centre d'interés) en que els professors continuen amb el seu horari "d'assignatura" però treballen al servei d'aquest centre d'interés comú. Finalment, altres setmanes (a final de trimestre) treballen per Projectes, en que ja no hi ha una participació de les àrees en un tema comú sino que tot l'horari salta pels aires i es treballa únicament al servei de l'elaboració d'un producte (un curt, una revista, un documental...).
Durant les setmanes "per assignatures" cada professor imparteix la seva matèria i té total llibertat per a fer-ho com cregui més convenient. Hi ha des de professors molt innovadors a d'altres que fan servir la fórmula tradicional de la classe magistral. Jo, personalment, segueixo amb molt d'interès tot el que comparteix el Sergi del Moral, professor de matemàtiques.
Per a poder dur a terme el Treball Globalitzat i, sobre tot, el Projecte, els mestres han d'estar coordinats i treballar com un veritable equip. Aquí ve el detall que em va semblar més important de tot el que ens van explicar, molt més que la metodologia de treball a l'aula: a Les Vinyes no hi ha departaments. No hi ha un departament de matemàtiques o un de ciències socials. Hi ha equips docents: l'equip docent de primer d'ESO, l'equip docent de segon d'ESO... Els professors no es reuneixen, doncs, per departament, sinó per equips docents. Això obliga a que els professors hagin d'impartir més d'una matèria al mateix nivell per tal de tenir el seu horari complet només amb alumnes d'aquell nivell. D'aquesta manera, potser el professor de tecnologia haurà de donar també matemàtiques, el de música, ciències socials, etc. Cal aprofitar els sabers, coneixements i interessos dels professors. Setmanalment aquest equip docent es reuneix i treballa en equip: si exigim als alumnes treballar en equip, no cal exigir-ho també als docents?
Tornant cap a casa li anava donant voltes a la idea dels equips docents. Sovint he sentit a professors lamentar que els alumnes surtin d'un entorn tan protegit i controlat com la primària i a la tendra edat de 12 anys entrin a l'institut on poden tenir 10 professors diferents. He dit 10! I un professor pot tenir tranquil·lament fins entre 6 i 8 grups de diferents nivells. Poden conèixer els alumnes els professors? Poden els professors conèixer els alumnes? Si ja era dubtós que a l'escola l'alumne fos vist com el centre de l'aprenentatge, està clar que a l'institut massa sovint el centre de tot és la matèria a impartir. Com a professora de secundària em sento com un llampec que va passant per aules, explicant coses a alumnes dels quals no en sé gran cosa, en realitat.
Fer un canvi per passar de l'estructura actual a treballar per equips docents de nivell és potser inviable a la major part d'instituts públics. Molts professors - potser la majoria i tot - no s'avindrien mai a impartir assignatures que no són de la seva especialitat. Molts no se sentirien cómodes amb un treball en equip tan estret. No es pot fer un canvi contra la voluntat dels docents. Però jo em pregunto: a cada institut no hi ha un grup de docents motivats pel canvi que sí estarien disposats? Són prous per abordar aquesta transformació al primer cicle de l'ESO? És un moment delicat en que els alumnes sovint es desorienten, on sorgeixen conflictes i fins i tot, cert descontrol. A més, el nivell de les matèries no és tan alt com perquè un professor d'una especialitat no pogués abordar amb total solvència altres matèries properes a la seva àrea de coneixement, i ja hi ha molts que d'entrada disposen de dobles titulacions, o de formacions complementàries. A mi m'agradaria comptar amb un reduït grup de docents que co-tutoritzesin els grups, que coneguessin a fons els alumnes i les famílies, que treballessin en equip i que si, per començar, troben molt arriscat i organitzativament caòtic embrancar-se en projectes, com a mínim es plantegesin abordar alguns treballs globalitzats al llarg del curs. No us sembla que seria posible i que podria funcionar? Si funcionés prou bé potser fins i tot animaria a extendre l'experiència al segon cicle... Del batxillerat en parlem més endavant. Pas a pas, però avançant. Potser la meva proposta no és viable igualment, encara que només afecti a primer cicle, per problemes de quadratura d'horaris a nivell global de centre, però llavors tenim un greu problema si el projecte del centre ha d'estar al servei d'unes graelles d'horari que manen més que el sentit comú. Si més no, un apunt per la reflexió.
La jornada va donar més de si, alguna conversa interessant i molts altres detalls que m'han proporcionat més material per la reflexió. Sacrificar un matí del cap de setmana per a compartir l'experiència és un gest que hem d'agraïr als professors i equip directiu de Les Vinyes. Tant de bó això es repetís més sovint en molts altres centres (que em consta que ja hi ha molts que ho fan) però no només per voluntarisme dels docents sino com a treball reconegut (i no parlo pensant en la remuneració). Crec que la millora educativa i la innovació (que, tal com ens va explicar en Boris, NO són el mateix!) s'aconsegueixen, entre altres factors, potenciant l'intercanvi d'experiències i el diàleg. En tot cas puc afirmar amb total seguretat que hi ha molts docents que estem desitjosos de conèixer experiències innovadores en funcionament i altres que necessiten veure per creure. Endavant amb les portes obertes, doncs!