dilluns, 24 de març de 2014

Idiomes, TIC i emprenedoria




Idiomes, TIC i emprenedoria. Aquestes són les claus que sovint acaben quedant del destil·lat de paraules que envolten els discursos a favor d'una nova escola adaptada als nous temps.

Quan es parla d'idiomes, acabem pensant en el domini de l'anglès i amb una segona llengua estrangera que sigui "útil". Com si hi haguessin llengües inútils. Què vol dir útil? Doncs, ni més ni menys, que proporcioni als nostres fills un instrument més a l'hora d'incrementar les seves possibilitats (el seu valor) al mercat de treball. I que, potser, i tal com s'estan posant les coses, els permeti volar cap a l'estranger no per gust sinó per necessitat.

Quan parlem de TIC, pensem en l'ús de tecnologia a l'aula, i dediquem molta més estona a pensar en les màquines i els programes, i en la capacitació tecnològica, que no pas en les competències que volem potenciar. Diem que estem a la societat de la informació i aquí tot funciona amb tecnologia que avança imparable, cal estar al dia i "dominar-la".

Quan parlem d'emprenedoria ens imaginem als nostres alumnes creant el seu propi lloc de treball, o guanyant-se amb la seva iniciativa i creativitat un lloc a l'empresa, que buscarà gent dinàmica, creativa i amb idees noves.

En els tres casos, no ens traiem del cap el mercat laboral. I és normal, no és un tema menor. Què serà dels nostres fills si no es poden guanyar la vida? Aquesta  ha estat sempre la idea força que impulsat els pares de les generacions anteriors - igual que als de la generació present - a portar els seus fills a l'escola, a buscar la que consideraven millor i a animar-los a estudiar i esforçar-se. Què cal per tenir èxit a la vida? Fem que l'escola ens ho proporcioni!

Però en aquest model... on queda la capacitat transformadora de l'escola? Ens adaptarem acríticament al que el mercat sembla reclamar, sense afegir-hi ni un punt d'esperit crític, de voluntat de canvi?

En una societat com la nostra, on sovint hem de sentir a dir que la nostra llengua és petita i no serveix per a res, continuarà l'escola transmetent - sense ni ser-ne conscient - que hi ha llengües de primera (útils) i altres en les que no val la pena perdre el temps (inútils, divertiments per si et sobra temps)?

Continuarem corrent darrere d'una superficialitat tecnològica, que es fixa en les formes i no aprofundeix mai en la veritable potencialitat que les eines de la societat de la informació ens ofereix? Continuarem pensant que les TIC són un maquillatge per entabanar adolescents i infants i atreure així la seva atenció? O que posar molta tecnologia a l'aula ho arregla tot màgicament?

Ens empassarem el gripau de que la creativitat té valor en tant que - i només com a - generadora d'idees per l'empresa? Entendrem que no tots els nostres alumnes tindran capacitats per a ser emprenedors i que cal obrir portes a tothom, siguin quines siguin les seves aptituds i interessos? Ens adonarem que el futur dels infants és molt més que un lloc de treball?

Què vol dir tenir èxit a la vida?