dijous, 29 de maig de 2014

Juguem a les aules!

Aquest article va ser publicat originalment al blog Jugar i Jugar el 28 de maig de 2014, i també té una versió en castellà. El vaig escriure a partir de la idea proposada per la Claudia i la Carmen de Jugar i Jugar.



Coneixeu Foldit? És un videojoc trencaclosques en línia sobre el plegament de proteïnes. L’any 2011 els usuaris registrats, jugant de manera col·laborativa, van resoldre en tres setmanes un problema sobre l’estructura d’un enzim associat al virus de la SIDA. Els científics, fent servir métodes tradicionals, no ho havien aconseguit en 15 anys.

Johan Huizinga va publicar l’any 1938 un llibre titulat Homo ludens on afirmava que l’acte de jugar és consubstancial a la cultura humana. No hi ha humanitat sense joc. Des de llavors s’ha estudiat molt la importància del joc en el desenvolupament humà; el joc ja no es considera cosa de nens, és una activitat humana imprescindible a qualsevol edat. Ja en vam parlar a l’article El jugar no té edat, on reivindicàvem l’esperit lúdic, un esperit relacionat amb la capacitat d’aprendre i emprendre, amb la llibertat i amb la felicitat. El joc també té una capacitat productiva, com hem vist amb l’exemple de Foldit.

Aquesta enorme potència creativa que té el joc no ha passat desapercebuda i des de diferents camps (el màrketing, l’economia…) s’ha intentat aprofitar per a objectius propis a través del que en anglès es coneix com a gamification i que nosaltres anomenem gamificació o ludificació. També les noves tendències pedagògiques han incorporat aquesta idea i han portat el joc a l’escola, més enllà de l’etapa infantil, però no sempre respectant l’autèntic esperit lúdic.

Nosaltres creiem que el joc és la manera que tenim els humans d’aprendre. L’aprenentatge escolar sovint no té una utilitat immediata i òbvia, i el principal problema al que s’enfronten els professors és el de la motivació. El joc, en canvi, és una tendència natural de l’ésser humà, porta la motivació incorporada, i desperta entusiasme. Les emocions que es generen durant el joc contribueixen a un aprenentatge significatiu. La gamificació a les aules consisteix en la recuperació d’una eina tan antiga com el joc per a aprendre d’una manera més efectiva i divertida. Però – atenció! – no convertim la gamificació en una tècnica freda i centrada en puntuacions, regles i resultats que ens farien perdre la capacitat alliberadora i transformadora del joc.

Si pensem en el joc com una experiència global que ens permet aconseguir allò que volem i que fem de manera totalment voluntària i moguts pels nostres propis interessos, aleshores podrem constatar que aprenem moltes coses al llarg de la vida mentre juguem. I, a diferència d’allò que hem memoritzat puntualment per aprovar un examen, quan fem una aprenentatge mitjançant l’experiència, ens quedarà gravat i l’haurem integrat per sempre.

Per tot això, aquest dia internacional del joc ens agradaria focalitzar la nostra mirada en el dret a jugar a les aules. Infants i adolescents passen moltes hores a l’escola i creiem que accedir als aprenentatges a través del joc hauria de ser un dret. Per a que això sigui possible, cal que mestres i pares tinguem una mirada més àmplia sobre el que significa aprendre i el que significa el joc.

Volem aprofitar per reconèixer la tasca de les escoles i projectes educatius que fan possible el joc a l’aula – tant els que coneixem com els que ens queden per conèixer. Donem les gràcies a aquells mestres que, tot i desenvolupar la seva feina en un context educatiu advers, faciliten als infants la possibilitat de experimentar, provar, equivocar-se, tornar a intentar-ho… En definitiva, els permeten jugar i accedir al coneixement a partir de l’experiència.

Totes les imatges i reflexions a peu de foto d’aquest article* son un regal d’uns quants mestres d’escoles properes. Tant de bo serveixin a aquells als qui el cor els empeny a fer les coses d’una manera diferent a la seva aula, als qui potser l’únic que els falta és una petita empenta, una imatge inspiradora o una reflexió d’un company que li digui que sí és possible.

La Sònia Kliass va dir una vegada en un curs de formació al que vam assistir: “Ara que està tant de moda la paraula ecologia, caldria fer ecologia del joc perquè aquest sí que veritablement està en perill d’extinció”.

Desitjant que el joc entri a les aules, us desitgem un feliç Dia del Joc 2014!

* Si voleu veure les imatges originals que acompanyaven l'article heu d'accedir al blog de jugar i jugar.