Educar per la llibertat i la democràcia (L'«élève-sujet», segons Philippe Meirieu)

 

Traducció d'una part de l'article "Qu’est-ce qu’un « élève-sujet » et comment l’aider à le devenir?" de Philippe Meirieu.

Dins de cada escola i com a part dels projectes proposats als infants i adolescents, cal tenir una línia d'acció pedagògica que ajudi als infants i adolescents a construir-se com a subjectes: "mantenir-se drets" resistint a la regressió infantil que els amenaça constantment. En realitat, la situació que vivim demana un esforç ciutadà i un esforç educatiu per tal de vèncer el cercle viciós de l'infantilització generalitzada... Cal que els educadors s'atreveixin a dir "no" a totes les formes de manipulació social i que permetin als seus alumnes viure situacions on siguin capaços d'aprendre i d'emancipar-se a la vegada. Calen adults coherents per tal que el combat ideològic i l'acció pedagògica entrin en ressonància: no per adoctrinar els seus alumnes sinó per oposar-se a qualsevol forma de normalització i submissió. Cal oposar-se amb totes les forces a la reducció de l'individu a les seves pulsions arcaiques instrumentalitzades per la maquinària del mercat. Cal lluitar cada dia per la llibertat i la democràcia, contra tots els doctors Frankenstein del món.

(...)

1. Un "alumne-subjecte" és capaç de viure al món sense ocupar el centre del món.	Se li ha de permetre ocupar un lloc precís dins d'un grup, amb tots els drets i deures relacionats amb el seu paper.
2. Un "alumne-subjecte" és capaç d'ajornar els seus impulsos.	Se li han d'imposar formes d'expressió que li permetin prendre distància amb la immediatesa: fer-lo esperar per prendre la paraula, passar l'expressió a forma escrita...
3. Un "alumne-subjecte" és capaç de transformar el seu desig de saber en desig d'aprendre.	Se l'ha d'implicar en projectes mobilitzadors que li permetin trobar i superar obstacles difícils però franquejables.
4. Un "alumne-subjecte" sap diferenciar allò que fa d'allò que aprèn.	Cal ajudar-lo sistemàticament a diferenciar allò que fa (activitat, tasca) d'allò que ha après (objectiu) i que pot reutilitzar ell mateix (transferència).
5. Un "alumne-subjecte" és capaç de descentrar-se i entendre els punts de vista dels altres, fora d'ell i en ell mateix.	Cal portar-lo a interrogar-se sistemàticament sobre tot allò que diu i fa des del punt de vista del receptor, multiplicant les situacions d'interrogació recíproca.
6. Un "alumne-subjecte" és capaç de fixar la seva atenció i d'implicar-se plenament en una activitat física o mental.	Cal construir situacions ritualitzades que afavoreixin la preparació mental pel treball demanat, orientar l'atenció i aprendre a "densificar" l'activitat.
7. Un "alumne-subjecte" és capaç d'alliberar-se de la seducció i la influència d'un objecte, persona o grup.	Cal permetre a cadascú que s'arrisqui a diferir del que s'espera d'ell sense posar-se en perill dins del grup.
8. Un "alumne-subjecte" és capaç de diferenciar els sabers de les creences.	Cal fer de la classe un lloc d'emissió d'hipòtesis, d'experimentació, de recerca documental. Un lloc on s'interrogui sistemàticament la validesa del discurs.
9. Un "alumne-subjecte" ha interioritzat l'exigència de precisió, de justícia i de veritat.	Cal que el mestre sigui ell mateix en una posició d'investigació intel·lectual pel que fa al seu propi coneixement i la manera de transmetre'l. Cal que faci reflexió metodològica amb els alumnes.
10. Un "alumne-subjecte" és capaç de metabolitzar els seus impulsos.	Cal permetre a cada individu que trobi les formes d'expressió simbòliques de la condició humana. Cal que pugui participar en els processos creatius que connecten el més íntim amb el més universal.

Imatge de capçalera: Chris Nagahama