L’aprenentatge és actiu
L’aprenent ha de comprometre’s activament amb l’aprenentatge. Això vol dir que cal que experimenti una activitat cognitiva que li permeti modificar els seus esquemes mentals. Per tant, l’activitat no pot ser només manual o procedimental, encara que això pugui ser molt sovint un bon punt de partida, sinó que, sobretot, ha de configurar un dispositiu pedagògic que permeti generar un model transferible per tal de no quedar-se en un saber purament empíric. S’ha d'implicar l’alumnat en propostes mobilitzadores que li permetin superar obstacles difícils però franquejables i transferir-ne l’aprenentatge a noves situacions.
Aprenem amb els altres
L’aprenentatge és de naturalesa social; cal, per tant, fomentar una autèntica cooperació que, al seu torn, també és objecte d’aprenentatge. L'organització del grup i el tipus de col·laboració que es promou entre els seus membres ha d'estar al servei de l'adquisició de coneixement i del progrés de tothom. Les regles de funcionament del treball en equip no poden estar subjectes a l'eficàcia social productiva. Per sedimentar els aprenentatges cal tenir moments de treball i reflexió individual, però aquests no han de suposar una renúncia a l’ajuda mútua entre aprenents. Cal fer de l’institut un lloc d'emissió d'hipòtesis, d'experimentació i de recerca, on es construeixi nou coneixement a través del diàleg fructífer amb els altres.
L’aprenentatge ha de ser personalitzat
No tots aprenem el mateix, al mateix moment i de la mateixa manera. Cal tenir en compte les diferències individuals i els coneixements previs de cada persona, però no es tracta d’individualitzar basant-nos en un diagnòstic per fer una educació “a mida” per als que se surten d’una suposada “normalitat”, sinó de proporcionar a tothom una varietat de propostes, diversificant els recursos i promovent la interacció entre companys i amb l'entorn. Cadascú haurà d’aprendre progressivament a pilotar els seus propis aprenentatges, desenvolupant la seva autonomia i capacitat d’autoregulació.
Aquesta personalització ha de tenir molt presents les dificultats i fortaleses de l’aprenent per tal de poder fer un acompanyament acurat. També cal conèixer els seus interessos i fer que juguin a favor de l’aprenentatge, però tenint sempre present que subordinar tots els aprenentatges a motivacions preexistents ajuda a perpetuar les desigualtats. Hem de ser capaços de crear situacions susceptibles de posar l'estudiant en contacte amb allò que no sabia que existia i amb les satisfaccions que se'n deriven, obrint portes a l’emancipació de tothom.
Aprendre és construir connexions
L’entorn d’aprenentatge ha de promoure connexions entre àrees de coneixement, amb la comunitat i amb el món. Les noies i els nois han de poder enfrontar-se a un món complex, on la resolució de problemes no respon a la lògica d’una recepta i no sempre hi ha única resposta correcta.
La connexió entre coneixements està present dins d’una mateixa disciplina: no podem presentar els sabers i les competències com a fets fragmentats. La didàctica específica ens ha de permetre dissenyar situacions d’aprenentatge que ajudin a establir aquestes connexions.
D’altra banda, davant de problemes complexos, cal fer servir sabers i competències de diverses disciplines. Els problemes socialment rellevants són reptes adients per posar en joc i consolidar aquests coneixements connectats, que esdevindran sabers funcionals i transferibles. Un aprenentatge globalitzat, connectat amb l’entorn i amb el món, afavoreix un aprenentatge més profund, significatiu, motivador i capacitador.
L’avaluació serveix a l’aprenentatge
L’avaluació no pot ser una simple certificació, ni tampoc la causa que l’alumnat prioritzi les tasques que permetin maximitzar la qualificació amb el mínim esforç. Al contrari, l’avaluació ha d’estar al servei de l’aprenentatge i ajudar a desenvolupar una mentalitat de creixement.
L’autèntica avaluació és la que fa el mateix aprenent sobre el seu procés d’aprenentatge, la que l’impulsa a actuar per millorar. Aquesta avaluació es veu enriquida amb el feedback que rep l’aprenent per part del docent i dels seus iguals. Una de les tasques més importants del docent és acompanyar l’alumnat per tal que sigui capaç de donar i rebre aquest feedback, reflexionar sobre el seu aprenentatge i prendre decisions per continuar aprenent.
A conviure també s’aprèn
Cal preparar l’alumnat per participar en societat i exercir la seva llibertat així com les seves responsabilitats. Per fer-ho, ha de conèixer el món, però això no és suficient: és necessari que posi en pràctica la participació real i la presa de decisions des de molt abans d’esdevenir una persona adulta. Les noies i els nois han d’entendre que la llibertat és l’oposat a ser esclau dels propis impulsos. Cal conquerir el poder de pensar per un mateix, actuar amb coneixement de causa i assumir les responsabilitats del que es diu i del que es fa.
No només aprenem amb els altres, també hi convivim, i aquest aprenentatge sobre l’exercici de la llibertat ha d’anar acompanyat de la consideració pel benestar i els drets dels altres. Empatia, respecte, dignitat, bé comú… tot ha de ser viscut, no només enunciat, per ser objecte d’autèntic aprenentatge.
Tot l’alumnat pot aprendre
Els principis anteriors són aplicables a l’aprenentatge de tot l’alumnat. Com diu Meirieu, hem de rebutjar ferotgement l’eliminació de la “baula feble” d’acord amb el principi d’educabilitat. Aquest principi inclou un corol·lari de no reciprocitat: hem d’estar disposats a fer servir tots els nostres coneixements i la nostra imaginació, apostant per l’educabilitat de l’altre, però sense exigir cap reconeixement ni submissió per part seva; sense abandonar, malgrat tot, la nostra determinació.
Els docents aprenen
Els mateixos principis de l’aprenentatge també són aplicables a l’aprenentatge dels docents. No pot ensenyar aquell que ha renunciat a aprendre; així doncs, hem de crear junts les condicions perquè cada un dels docents trobi inconcebible renunciar-hi, perquè l’aprenentatge continu esdevingui part de la seva identitat professional. Reflexionar sobre les nostres pròpies experiències ens ajudarà a aprendre més i millor, i sobretot, a proporcionar millors experiències d’aprenentatge al nostre alumnat.
Un apunt sobre el pensament
Si aprendre passa per pensar, quina idea de pensament tenim? Podem rellegir els principis anteriors a la llum d’aquest text:
Bibliografia
Meirieu, Philippe. 2013. Pédagogie. Des lieux communs aux concepts clés. Paris: ESF editeur.
Meirieu, Philippe. 2021. Dictionnaire inattendu de pédagogie. Paris: ESF Sciences humaines.
Perrenoud, Philippe. 2004. Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Barcelona: Editorial Graó.