dimecres, 19 de juny de 2013

Avaluació i motivació



No puc aportar experiències pròpies (fresques) a aquest blog perquè fa alguns anys que no treballo de professora. La meva intenció és tornar a la docència el més aviat posible i, mentre no ho aconsegueixo, intento reciclar allò que sabia, o creia saber, llegint molt i, sobre tot, a partir de les experiències pràctiques i les reflexions d'altres docents.
Faig servir aquest blog com a portafoli, per obligar-me a enunciar allò que vaig aprenent i per tenir un recull de recursos que no voldria perdre.

En dies com avui aquesta funció de recull i recordatori té més sentit que mai, i l'entrada podria limitar-se a enllaçar aquest article, Menos pesar al pollo y más darle de comer, del Manuel Fernández Navas (professor de didàctica a la Universidad de Cádiz). El post aborda un dels temes que més em preocupa de la tasca docent, perquè és el que tinc menys clar: l'avaluació. En realitat, tinc bastant clar com penso que no s'ha d'avaluar, però no tinc una proposta alternativa ben definida, i suposo que tampoc la tindré fins que m'hi trobi.

El Manuel Fernández diu:
"El profesorado tiende a asociar esa modificación de estructuras mentales con memorización de conceptos los cuales pregunta en un examen. Llegados a este punto, siempre les digo a mis estudiantes [universitarios] cosas como: hazme la siguiente raíz cuadrada de…, ¿cuáles son los años de reinado de Felipe II?, ¿cuál es la capital de Costa de Marfil?, ¿que se firmó en el tratado de Versalles?, ¿cuáles son las características de una célula eucariota?, … Como os podéis imaginar les pasa igual que a vosotros-as… Ni puñetera idea. Todos los años para hablar de este tema, les pongo un examen de 2º de ESO que nadie aprueba – y que estoy seguro tampoco aprobaría ningún lector-a-. Así qué a continuación, pregunto: ¿qué ha pasado con esos aprendizajes? Os recuerdo que hay compañeros-as que fueron desechados de la escuela por no saber estas cosas que vosotros-as a día de hoy no sabéis… 
Y es que aprender, no tiene que ver con memorizar… Ni siquiera son primos lejanos. Cuando memorizo, no se modifica ni una sola estructura mental de mi cabeza. Simplemente añado una información que al no usarla, la olvidaré -o no- dos días después del examen. Este viene a ser el segundo problema: aprender no es memorizar y, por lo tanto, las respuestas en una prueba no me valen para saber qué ha aprendido mi alumnado. 
Así qué sí memorizar no es aprender y la transformación de las estructuras mentales -que si es aprender- no se puede medir… Se nos acaba de fastidiar el chiringuito de la mal llamada evaluación de un plumazo ¿Qué es evaluar entonces?"

I això em pregunto jo també, què és avaluar? Coincideixo amb ell que posar notes no és el mateix que avaluar. Saber si algú ha memoritzat les dades o procediments necessaris per aprovar un examen no és fer una avaluació, si per avaluació entenem una eina per millorar el procés d'aprenentatge.

Sobre la funció de l'avaluació, escriu:
"Aquí es donde entra el valor de la evaluación: recoger información valiosa, útil,… de cómo se está realizando ese proceso de aprendizaje para mejorar las condiciones en las que se da: si la metodología docente es la adecuada, si las actividades están siendo entendidas por el alumnado, si les son relevantes, si los materiales que ponemos a su disposición les sirven, etc. Cómo veis, nada que ver con preguntas de contenidos y, por supuesto, es imposible obtener respuesta veraces sobre estos asuntos si ponemos al alumnado en situaciones de calificación – es decir si estas respuestas cuenta para la nota- ya que, lógicamente, nos dirán lo que crean que queremos escuchar."

I conclou dient:
"Así qué desde aquí un reto para todos nosotros-as: y si en lugar de pesar constantemente al pollo para ver si ha engordado, nos dedicamos a darle de comer? A pensar si la comida que le damos es más sana, más rica, con más calorías, etc. Y si dejamos de lado la calificación y nos dedicamos a la evaluación? Sin apellidos ni palabras añadidas, con la firme idea de mejorar lo que hacemos con nuestro alumnado y cómo lo hacemos. Porque eso, sin duda, va a repercutir en que aprendan más… ¿El qué?…ni idea… No es que no me preocupen los contenidos, si no que estoy convencido de que la única forma de garantizar que los aprendan es trabajarlos de una manera relevante para ellos-as (mejorando las condiciones de aprendizaje, tal y como hemos explicado más arriba y donde la evaluación tiene un papel fundamental). 
A mi me pagan por crear contextos de aprendizaje los más ricos posibles, no por medir, tasar, pesar…"

I finalment cita Albert Einstein: "Yo no enseño a mis alumnos, sólo les proporciono las condiciones en las que ellos puedan aprender."

Us recomano que llegiu l'article sencer, val la pena.

Per part meva, no puc deixar de relacionar l'avaluació amb la motivació dels alumnes. És sabut i acceptat com a inevitable (realment ho és?) que els alumnes només van a l'escola perquè estan obligats, i que treballen per obtenir unes notes. L'avaluació seria, així, un "premi", una motivació extrínsca per aconseguir que l'alumne treballi i s'esforci. Sí, potser que en determinats moments i circumstàncies els alumnes fins i tot s'ho passin bé, i facin coses sense pensar en l'avaluació, però el més comú és que el seu principal interés sigui saber "què entra per l'examen", "això val per nota?" i similars. (Sobre això ja havia parlat a Autonomia i motivació.)

John MacBeath, professor emèrit de la Universitat de Cambridge i expert en Lideratge i Ensenyament, afirmava en una recent entrevista: "Als 11 anys els alumnes directament deixen d'aprendre, perque passen nomès a practicar per l'examen." A mi això em sembla dramàtic. És realment inevitable perdre l'entusiasme i les ganes d'aprendre que tenen els nens petits a mida que es fan grans o és un efecte pervers d'un sistema educatiu que està més preocupat per etiquetar i seleccionar que per desenvolupar al màxim les capacitats dels alumnes?

El meu següent objectiu és trobar exemples pràctics de maneres d'avaluar que trenquin amb aquesta dinàmica perversa. Si en coneixeu cap, deixeu un comentari o escriviu-me, ho compartiré al blog per si a algú més li interessa també.

Nota: Seguiu l'enllaç de la fotografia inicial que il·lustra aquesta entrada i gaudiu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada