dissabte, 8 de juny de 2013

Si jo fos consellera d'educació...


Fent el camí. 

Si jo fos consellera d'educació, o ministra... Si pogués fer les lleis...

L'educació infantil de 0 a 6 es faria a escoles infantils, amb ràtios europees i amb places públiques accessibles a tothom que ho volgués.
L'educació obligatòria (primària i secundària) es faria a un mateix centre amb un màxim de dues línies i a l'entorn de proximitat de l'alumne.
El batxillerat i la formació professional es faria a escoles superiors on es centralitzarien recursos per disposar de tallers, laboratoris, equipaments i especialistes d'alt nivell.

Reformaria la formació dels mestres, especialment els que s'han de dedicar a l'ensenyament obligatori, amb un alt nivell d'exigència d'entrada en cultura general, compromís i vocació. Acabaria amb la divisió entre mestres i professors a l'educació obligatòria. Tots serien mestres, amb les seves diferents especialitats i itineraris formatius diferenciats.

Permetria als centres triar el seu equip de mestres amb fórmules que garantissin l'equitat i la transparència en el procés de selecció. Els mestres de cada escola haurien de deixar de ser un grup de persones, cadascú amb la seva plaça "en propietat", per esdevenir un equip amb un projecte comú.

Impulsaria amb altres ministres un programa de racionalització dels horaris laborals i, dins de les meves competències, estudiaria la millor distribució de l'horari lectiu i de l'horari de permanència als centres (amb activitats de lleure o complementàries) per afavorir l'aprenentatge i la conciliació familiar.

Establiria una currículum molt bàsic i general, i deixaria als centres una autèntica autonomia. Els meus mestres estarien tan ben formats i tindrien un sentit de la responsabilitat tan elevat que no caldria pautar cada pas perquè ells sabrien molt bé quina és la seva missió. Desterraria tota la burocràcia inútil.

Buscaria la manera de garantir que tots els infants tinguessin les necessitats bàsiques cobertes independentment del nivell econòmic dels seus pares. Cap nen a l'escola amb gana, mal abrigat o angoixat per penalitats que només depenen dels diners.

Però, sobre tot, abans de fer això i de topar amb les inèrcies, dificultats, interessos i esculls pressupostaris que indubtablement sortirien, dedicaria uns quants mesos a escoltar a mestres, pares, alumnes i experts. Segurament això em faria canviar algunes (o moltes!) de les meves idees inicials. I potser també me n'adonaria de que tot és més complicat del que em penso i que somio una utopia. Perquè, si no és així, no m'explico per quin motiu estem al punt on estem.

3 comentaris: