Innovar no és (necessàriament) millorar


  • Moltes "innovacions" no són innovacions, tenen dècades d'existència, de vegades més d'un segle. Algunes compten amb una sòlida fonamentació i, a més, ja han estat aplicades amb èxit durant anys, de manera que les suspicàcies davant la "novetat" no tenen fonament. 
  • No per ser nou és bo.
  • No per ser "alternatiu" és bo.
  • No per ser tradicional és dolent.
  • Els canvis requereixen il·lusió, però també requereixen formació, esforç, constància i un equip que els doni suport, a més de famílies que els acceptin i els entenguin mínimament. 
  • El canvi pel canvi no ens du enlloc. Cal tenir un objectiu al qual arribar, unes fites per assolir. No es pot navegar sense rumb esperant trobar casualment el resultat que difusament imaginem.
  • Els processos de canvi han de ser sotmesos a avaluació i revisió.
  • Fixem-nos en les pràctiques d'èxit que ja s'han provat (i també fixem-nos en el context en el qual funcionen!) o en aquelles que tenen una fonamentació sòlida.
  • No confiem cegament en discursos-espectacle basats en idees que el ponent mai ha dut a la pràctica, per més atractives que semblin les seves propostes.
  • No apostem pel tot o res. Els petits canvis també compten.
De vegades podem cometre l'equivocació de posar tot el que sigui alternatiu al mateix sac i arribar a pensar que la innovació és bona en si mateixa, que el canvi es màgic. I és aquesta barreja de conceptes la que fa també que algunes persones molt vàlides i amb una bona formació no vulguin ni sentir a parlar "d'experiments" amb l'educació.

Cada cop que m'enlluerni alguna innovació, revisaré aquest text per recordar-me a mi mateixa que no m'he d'embalar més del compte!


Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Aprendre o aprovar

Sobre l'aprenentatge