Crec que...


Crec que la infància i l'adolescència han de ser terreny d'un permanent alto el foc en les disputes dels adults. Cal fer tot el possible per evitar que la vida dels menors en pagui els plats trencats.

Crec que l'escola ha de ser un espai d'acollida, benestar i creixement per a tots els infants i adolescents. Això vol dir aprenentatge, un aprenentatge amb majúscules, no limitat a l’ocupabilitat ni enfocat a la conformitat. Un aprenentatge que obri la porta a tothom, sense exclusions, a una vida digna, autònoma i amb possibilitat de participar activament a la societat. En futur i en present.

Crec que l'escola no pot canviar la societat, però la lluita per transformar-la és part de la lluita per un món millor. Les forces reaccionàries de vegades es disfressen de maneres sorprenents i se serveixen d'agents inesperats, actuant també des de dins de la mateixa institució escolar. No siguem, sense voler, un d’aquests agents.

Crec que tothom té dret a treballar, però no tothom té dret a ser docent. La docència no pot ser un refugi; l'exigència que tan sovint es pregona ha de començar per la professionalitat i la capacitació docent.

Crec que els docents han de rebre, i seguir rebent durant tota la seva carrera professional, les eines necessàries per fer dignament aquesta feina. Eines en un sentit ampli: formació adient i rigorosa (ineludible), espais de reflexió i creixement, recursos, temps... La tasca educativa hauria de ser sempre una prioritat social.

Crec que l'escola és un bé comú i no un servei al client. L'escola no està al servei de ningú perquè està al servei de tothom.

Crec que els drets dels infants i els adolescents estan per sobre de qualsevol altre dret individual o col·lectiu. No és responsabilitat exclusiva ni principal de l'escola garantir-los, però sí que els ha de tenir com a precondició per a qualsevol actuació que emprengui.


* A la denominació escola incloc els instituts, m'agrada la paraula escola i crec que no cal fer distincions innecessàries.


Crèdit de la imatge: Fotografia de Piron Guillaume.

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Imatge
“Le point nodal dès lors qu’on traite de l’activité d’un sujet en matière d’apprentissage est la distinction fondatrice entre « tâche » et « objectif ». Philippe Meirieu En una dècada moltes coses han canviat a millor, però també sembla que altres es mantinguin immutables mentre s’anuncien tempestes a l’horitzó. Ens movem entre la il·lusió i la crispació. En els intercanvis d’opinió entre docents es pot comprovar que, de vegades, no compartim significats. Sovint els debats es tornen agres i hostils, posant-se de manifest diferents identitats professionals, diferents visions de les finalitats educatives i també febles fonaments pedagògics i didàctics, fruit en part d’una formació qüestionada i qüestionable. Les “noves” competències professionals del docent que va enunciar Perrenoud fa més de dues dècades segueixen d’actualitat, en mode utopia, i encara ens podem fer aquesta pregunta que ell es feia: anem cap a un nou ofici? Si ens hem de preguntar quin és i quin ha de ser el nostre ofic
Llegeix més »

Aprendre o aprovar

Imatge
Una vegada vaig tenir una alumna que, de fet, he tingut molts altres cops. I vosaltres, segurament, també. Era una alumna acadèmicament brillant; havia aconseguit comprendre el mecanisme d'obediència i compliment que el sistema escolar normalment premia. Això vol dir que a classe es mostrava sempre atenta, prenia uns apunts impecables, feia tots els deures i es preparava a consciència els exàmens. La preparació seguia, grosso modo, dos models: memoritzar continguts i mecanitzar processos. Aquest procediment li havia donat a tota l'ESO uns resultats excel·lents i també li estava funcionant al batxillerat. Aquesta alumna volia assegurar-se un bon futur i estava convençuda que aquest futur passava per unes notes excel·lents que li permetessin l'accés a uns estudis superiors, que li obririen les portes d'una feina que la faria feliç i li proporcionaria independència econòmica. Era una noia molt conscient i responsable, i amb aquest horitzó a llarg termini anava cada matí a
Llegeix més »

Sobre l'aprenentatge

Imatge
L’aprenentatge és actiu L’aprenent ha de comprometre’s activament amb l’aprenentatge. Això vol dir que cal que experimenti una activitat cognitiva que li permeti modificar els seus esquemes mentals. Per tant, l’activitat no pot ser només manual o procedimental, encara que això pugui ser molt sovint un bon punt de partida, sinó que, sobretot, ha de configurar un dispositiu pedagògic que permeti generar un model transferible per tal de no quedar-se en un saber purament empíric. S’ha d'implicar l’alumnat en propostes mobilitzadores que li permetin superar obstacles difícils però franquejables i transferir-ne l’aprenentatge a noves situacions. Aprenem amb els altres L’aprenentatge és de naturalesa social; cal, per tant, fomentar una autèntica cooperació que, al seu torn, també és objecte d’aprenentatge. L'organització del grup i el tipus de col·laboració que es promou entre els seus membres ha d'estar al servei de l'adquisició de coneixement i del progrés de tothom. Les reg
Llegeix més »