Proporcionar experiència, provocar reflexió
Fa temps vaig escoltar a una persona que afirmava que tot això de l’aprenentatge actiu era bàsicament una milonga, que només servia per educació infantil i poc més, perquè les coses estaven descobertes i que un alumne no podia construir per si mateix tot l’edifici del coneixement humà. Entenia aquesta persona que des de les lleis de la mecànica fins a la teoria política havia de ser desenvolupada per l’alumne de zero, reproduint amb els seus mitjans i l’ajuda dels ambients/contextos preparats pel mestre, tot el procés de raonament que havien fet els genis de tots els temps. Això era absurd i valia més explicar-li directament tot el que ja estava descobert! Segurament, a partir de certes concepcions d’educació lliure, donava per fet que la creença dels defensors de l’aprenentatge actiu era que envoltant l’alumne de “provocacions”, ell sol arribaria a descobrir-ho tot, mogut per la curiositat innata de l’ésser humà.
Aquesta, crec, és la confusió bàsica que ha desacreditat aquesta idea de l’aprenentatge a través de l’experiència, que ha afectat tant als seus defensors com als seus detractors. Un element d’aquesta confusió és la creença del fet que l’experiència és purament observació i manipulació de fenòmens i objectes físics: l’experiència manual com a exemple únic d’experiència (“blocs de fusta, aigua que corre i boles que roden”, que diu Finkel). De seguida que comença a complicar-se la cosa o passem a disciplines més socials, l’experiència deixa de semblar vàlida i es confon aprenentatge superior amb transmissió, oblidant que l’experiència és bàsicament intel·lectual.
L’experiència instructiva que provoca pensament perquè causa desequilibri pot ser una experiència molt elemental, o pot ser una experiència complexa, basada en idees que l’aprenent ja havia adquirit anteriorment i que són posades en contradicció no només amb fenòmens observables sinó amb fets explicats per altres (un llibre, una conferència...) o imaginats. Així, ensenyar amb la boca tancada no significa no parlar: tanquem la boca a la transmissió d’idees i a reflexionar en el lloc de l’aprenent, però podem fer que la cosa dita (si diem alguna cosa) no sigui la idea en si sinó l’element que provocarà la reflexió i permetrà la construcció de noves idees.
Em quedo amb l’expressió “ningú pot reflexionar per tu” i ho relaciono amb el que algun cop he dit “si pots fer-ho sense pensar, no estàs aprenent”.
Reflexions després de la lectura del llibre de Don Finkel, “Ensenyar amb la boca tancada”.
Aquesta, crec, és la confusió bàsica que ha desacreditat aquesta idea de l’aprenentatge a través de l’experiència, que ha afectat tant als seus defensors com als seus detractors. Un element d’aquesta confusió és la creença del fet que l’experiència és purament observació i manipulació de fenòmens i objectes físics: l’experiència manual com a exemple únic d’experiència (“blocs de fusta, aigua que corre i boles que roden”, que diu Finkel). De seguida que comença a complicar-se la cosa o passem a disciplines més socials, l’experiència deixa de semblar vàlida i es confon aprenentatge superior amb transmissió, oblidant que l’experiència és bàsicament intel·lectual.
L’experiència instructiva que provoca pensament perquè causa desequilibri pot ser una experiència molt elemental, o pot ser una experiència complexa, basada en idees que l’aprenent ja havia adquirit anteriorment i que són posades en contradicció no només amb fenòmens observables sinó amb fets explicats per altres (un llibre, una conferència...) o imaginats. Així, ensenyar amb la boca tancada no significa no parlar: tanquem la boca a la transmissió d’idees i a reflexionar en el lloc de l’aprenent, però podem fer que la cosa dita (si diem alguna cosa) no sigui la idea en si sinó l’element que provocarà la reflexió i permetrà la construcció de noves idees.
Em quedo amb l’expressió “ningú pot reflexionar per tu” i ho relaciono amb el que algun cop he dit “si pots fer-ho sense pensar, no estàs aprenent”.
Reflexions després de la lectura del llibre de Don Finkel, “Ensenyar amb la boca tancada”.
