Aprenentatge, benestar i professionalització docent


La missió d'un centre educatiu és, en primer lloc, promoure un aprenentatge autèntic, profund i significatiu, que permeti les noies i els nois adquirir les eines intel·lectuals i relacionals necessàries per poder prendre decisions autònomament, participar en societat, exercir un pensament crític i comprometre’s amb el bé comú. En resum, ser persones preparades pel món que és, però amb capacitat per imaginar i construir un món millor (1). 

Per fer possible i sostenible en el temps aquesta tasca cal, entre altres coses, impulsar la professionalització docent. Aquesta professionalització té molt a veure amb la formació inicial i continuada dels docents, però també amb l’exercici quotidià de la docència, el context en què es produeix i les oportunitats per dur a terme un aprenentatge entre iguals. Caldrà, doncs, crear un marc favorable perquè els docents, tot duent a terme la seva tasca, puguin també aprendre i millorar junts, construint una identitat professional que doni resposta als reptes que ens planteja l’educació dels nostres infants i joves, avui. Aquest marc inclou la pràctica reflexiva (2) i un enfocament d’isomorfisme pedagògic (3).

La recerca ha demostrat que el benestar té un paper fonamental a l’aprenentatge, però també és un factor irrenunciable lligat a la dignitat de les persones. Per tant, haurem de treballar per crear un marc del benestar individual i col·lectiu, prenent com a definició de benestar “el fet d’estar i sentir-se bé a l’escola i dotar de sentit les pràctiques educatives i el rol d’un mateix com a docent i/o aprenent” (4) i això implica parar atenció a la convivència, però també a la motivació, al propòsit i al significat d’allò que fem. 

Aprenentatge, benestar i professionalització docent és un triangle que es retroalimenta i que haurà de ser present en totes les decisions que es prenguin.


Cites i bibliografia

(1)  “We need a new social contract for education to repair injustices while transforming the future.” 
International Commission on the Futures of Education (2021). Reimagining our futures together: a new social contract for education. Paris: UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379707

(2) “Formar a un practicante reflexivo es ante todo formar a un profesional capaz de dominar su propia evolución, construyendo competencias y saberes nuevos o más precisos a partir de lo que ha adquirido y de la experiencia. El saber analizar es una condición necesaria pero no suficiente de la práctica reflexiva, que exige una postura, una identidad y un habitus específicos.” 
Perrenoud, Philippe (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Barcelona: Editorial Graó.

(3) “Si desitgem que els docents posin en pràctica determinades metodologies a l’aula, copsin la importància de certes pràctiques pedagògiques, o desenvolupin determinats hàbits reflexius, la millor manera d’aconseguir-ho és oferint-los oportunitats per alinear el dir amb el fer.” 
Fusté, Roger (2023). L’isomorfisme pedagògic: una proposta per alinear teoria i pràctica en la formació dels docents. El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/rosasensat/2023/10/26/lisomorfisme-pedagogic-una-proposta-per-alinear-teoria-i-practica-en-la-formacio-dels-docents/ 

(4) Tarabini, Aina (2022). Conclusions: per una política educativa que posi el benestar al centre. Anuari 2022. (pàgs 464-489). Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/t/i/i/qpc-anuari_2022_161222.pdf


Imatge de capçalera de Scott Webb