Aprenentatge, benestar i professionalització docent


La missió d'un centre educatiu és, en primer lloc, promoure un aprenentatge autèntic, profund i significatiu, que permeti les noies i els nois adquirir les eines intel·lectuals i relacionals necessàries per poder prendre decisions autònomament, participar en societat, exercir un pensament crític i comprometre’s amb el bé comú. En resum, ser persones preparades pel món que és, però amb capacitat per imaginar i construir un món millor (1). 

Per fer possible i sostenible en el temps aquesta tasca cal, entre altres coses, impulsar la professionalització docent. Aquesta professionalització té molt a veure amb la formació inicial i continuada dels docents, però també amb l’exercici quotidià de la docència, el context en què es produeix i les oportunitats per dur a terme un aprenentatge entre iguals. Caldrà, doncs, crear un marc favorable perquè els docents, tot duent a terme la seva tasca, puguin també aprendre i millorar junts, construint una identitat professional que doni resposta als reptes que ens planteja l’educació dels nostres infants i joves, avui. Aquest marc inclou la pràctica reflexiva (2) i un enfocament d’isomorfisme pedagògic (3).

La recerca ha demostrat que el benestar té un paper fonamental a l’aprenentatge, però també és un factor irrenunciable lligat a la dignitat de les persones. Per tant, haurem de treballar per crear un marc del benestar individual i col·lectiu, prenent com a definició de benestar “el fet d’estar i sentir-se bé a l’escola i dotar de sentit les pràctiques educatives i el rol d’un mateix com a docent i/o aprenent” (4) i això implica parar atenció a la convivència, però també a la motivació, al propòsit i al significat d’allò que fem. 

Aprenentatge, benestar i professionalització docent és un triangle que es retroalimenta i que haurà de ser present en totes les decisions que es prenguin.


Cites i bibliografia

(1)  “We need a new social contract for education to repair injustices while transforming the future.” 
International Commission on the Futures of Education (2021). Reimagining our futures together: a new social contract for education. Paris: UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379707

(2) “Formar a un practicante reflexivo es ante todo formar a un profesional capaz de dominar su propia evolución, construyendo competencias y saberes nuevos o más precisos a partir de lo que ha adquirido y de la experiencia. El saber analizar es una condición necesaria pero no suficiente de la práctica reflexiva, que exige una postura, una identidad y un habitus específicos.” 
Perrenoud, Philippe (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Barcelona: Editorial Graó.

(3) “Si desitgem que els docents posin en pràctica determinades metodologies a l’aula, copsin la importància de certes pràctiques pedagògiques, o desenvolupin determinats hàbits reflexius, la millor manera d’aconseguir-ho és oferint-los oportunitats per alinear el dir amb el fer.” 
Fusté, Roger (2023). L’isomorfisme pedagògic: una proposta per alinear teoria i pràctica en la formació dels docents. El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/rosasensat/2023/10/26/lisomorfisme-pedagogic-una-proposta-per-alinear-teoria-i-practica-en-la-formacio-dels-docents/ 

(4) Tarabini, Aina (2022). Conclusions: per una política educativa que posi el benestar al centre. Anuari 2022. (pàgs 464-489). Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/t/i/i/qpc-anuari_2022_161222.pdf


Imatge de capçalera de Scott Webb

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Imatge
“Le point nodal dès lors qu’on traite de l’activité d’un sujet en matière d’apprentissage est la distinction fondatrice entre « tâche » et « objectif ». Philippe Meirieu En una dècada moltes coses han canviat a millor, però també sembla que altres es mantinguin immutables mentre s’anuncien tempestes a l’horitzó. Ens movem entre la il·lusió i la crispació. En els intercanvis d’opinió entre docents es pot comprovar que, de vegades, no compartim significats. Sovint els debats es tornen agres i hostils, posant-se de manifest diferents identitats professionals, diferents visions de les finalitats educatives i també febles fonaments pedagògics i didàctics, fruit en part d’una formació qüestionada i qüestionable. Les “noves” competències professionals del docent que va enunciar Perrenoud fa més de dues dècades segueixen d’actualitat, en mode utopia, i encara ens podem fer aquesta pregunta que ell es feia: anem cap a un nou ofici? Si ens hem de preguntar quin és i quin ha de ser el nostre ofic
Llegeix més »

Aprendre o aprovar

Imatge
Una vegada vaig tenir una alumna que, de fet, he tingut molts altres cops. I vosaltres, segurament, també. Era una alumna acadèmicament brillant; havia aconseguit comprendre el mecanisme d'obediència i compliment que el sistema escolar normalment premia. Això vol dir que a classe es mostrava sempre atenta, prenia uns apunts impecables, feia tots els deures i es preparava a consciència els exàmens. La preparació seguia, grosso modo, dos models: memoritzar continguts i mecanitzar processos. Aquest procediment li havia donat a tota l'ESO uns resultats excel·lents i també li estava funcionant al batxillerat. Aquesta alumna volia assegurar-se un bon futur i estava convençuda que aquest futur passava per unes notes excel·lents que li permetessin l'accés a uns estudis superiors, que li obririen les portes d'una feina que la faria feliç i li proporcionaria independència econòmica. Era una noia molt conscient i responsable, i amb aquest horitzó a llarg termini anava cada matí a
Llegeix més »

Sobre l'aprenentatge

Imatge
L’aprenentatge és actiu L’aprenent ha de comprometre’s activament amb l’aprenentatge. Això vol dir que cal que experimenti una activitat cognitiva que li permeti modificar els seus esquemes mentals. Per tant, l’activitat no pot ser només manual o procedimental, encara que això pugui ser molt sovint un bon punt de partida, sinó que, sobretot, ha de configurar un dispositiu pedagògic que permeti generar un model transferible per tal de no quedar-se en un saber purament empíric. S’ha d'implicar l’alumnat en propostes mobilitzadores que li permetin superar obstacles difícils però franquejables i transferir-ne l’aprenentatge a noves situacions. Aprenem amb els altres L’aprenentatge és de naturalesa social; cal, per tant, fomentar una autèntica cooperació que, al seu torn, també és objecte d’aprenentatge. L'organització del grup i el tipus de col·laboració que es promou entre els seus membres ha d'estar al servei de l'adquisició de coneixement i del progrés de tothom. Les reg
Llegeix més »