Per fer possible i sostenible en el temps aquesta tasca cal, entre altres coses, impulsar la professionalització docent. Aquesta professionalització té molt a veure amb la formació inicial i continuada dels docents, però també amb l’exercici quotidià de la docència, el context en què es produeix i les oportunitats per dur a terme un aprenentatge entre iguals. Caldrà, doncs, crear un marc favorable perquè els docents, tot duent a terme la seva tasca, puguin també aprendre i millorar junts, construint una identitat professional que doni resposta als reptes que ens planteja l’educació dels nostres infants i joves, avui. Aquest marc inclou la pràctica reflexiva (2) i un enfocament d’isomorfisme pedagògic (3).
La recerca ha demostrat que el benestar té un paper fonamental a l’aprenentatge, però també és un factor irrenunciable lligat a la dignitat de les persones. Per tant, haurem de treballar per crear un marc del benestar individual i col·lectiu, prenent com a definició de benestar “el fet d’estar i sentir-se bé a l’escola i dotar de sentit les pràctiques educatives i el rol d’un mateix com a docent i/o aprenent” (4) i això implica parar atenció a la convivència, però també a la motivació, al propòsit i al significat d’allò que fem.
Aprenentatge, benestar i professionalització docent és un triangle que es retroalimenta i que haurà de ser present en totes les decisions que es prenguin.