Salta al contingut principal

Quadern d'idees

Cercar en aquest blog

Biblioteca

Els llibres de matemàtiques són a Matemàtiques.

Hi ha una entrada amb moltes més recomanacions, de diverses persones: Una biblioteca docent.

Entrades populars

Les matemàtiques són per a tothom?

L'altre dia, navegant per les xarxes, vaig trobar això: D'aquesta creença –que no tothom pot entendre les matemàtiques– deriva en renúncia a ensenyar-les a una part de l’alumnat, perquè “no les poden entendre”. Això porta a substituir l’aprenentatge per la memorització de procediments inconnexos. Importantíssima la resta portant, encara que no hagis desenvolupat el sentit numèric! A Developing Mathematical Reasoning , de Pamela Weber Harris, s'explica aquest fenomen. Hi ha tres tipus de visions distorsionades sobre les matemàtiques: Les mates no es poden entendre, cal mecanitzar. Jo puc entendre les mates, però no tothom pot. Hi ha gent que pot entendre les mates, però jo no soc una d’elles. La realitat és que tothom pot entendre les matemàtiques… però no tothom les pot entendre si continuem explicant algorismes i mecanitzant, en comptes de propiciar la comprensió i el raonament matemàtic. Llavors, efectivament, només podran entendre-ho uns pocs: els que poden deduir les c...

Formar docents per a una nova professió

L’educació ens preocupa. Hi ha molt de malestar, que s’explica de maneres molt diferents depenent de qui en parli, i hi ha també una gran polarització. Una polarització, sovint epidèrmica, que impedeix el debat constructiu i ens lliga a un marc discursiu viciat de “dos bàndols”, simples caricatures d’una realitat molt més complexa. Disseccionar aquestes caricatures i desplegar la diversitat de reaccions –amb els seus corresponents biaixos ideològics, mancances i fonaments– seria tasca per tot un llibre. No ho intentaré fer aquí. En canvi, apuntaré cinc idees que crec que són importants: No hi ha cap evidència que l’educació, avui, sigui pitjor que “la d’abans” [1]. Hi ha, però, una persistent corrent d’opinió que ho afirma convençuda, i basa tota la resposta a la problemàtica d’avui en aquesta anàlisi simplista, de la que es deriva una proposta de retornar a un passat ideal, on tot funcionava millor. La nostàlgia no ens salvarà, per més que la vestim d’erudició. Les coses no van b...

Isomorfisme pedagògic i brutalisme educatiu

Hi ha un concepte que em sembla clau per la formació del professorat. És el d’ isomorfisme pedagògic . Aquest parell de cites i aquest dibuix d'en Francesco Tonucci donen una idea força clara del que és: Principi d’isomorfisme: els ensenyants no fan mai amb els alumnes allò que se’ls diu que facin, sinó allò que s’ha fet amb ells. (Philippe Meirieu) L’ isomorfisme pedagògic és l’estratègia metodològica que consisteix a fer experimentar, a través de tot el procés de formació, la implicació i les actituds, els mètodes i els procediments, els recursos tècnics i les formes d’organització que es pretén que els professors portin a terme en les seves [pròpies] pràctiques professionals efectives. (Sérgio Niza). Teniu moltes més cites i textos al blog d’en Roger Fusté: Isomorfisme pedagògic: textos i materials i també és recomanable llegir el seu article L’isomorfisme pedagògic: una proposta per alinear teoria i pràctica en la formació dels docents . Hi ha, però, un concepte que...

Amb la tecnologia de Blogger