divendres, 31 de gener de 2014

Silenci




El silenci no és desitjable en si mateix. El silenci de l'escolta atenta i del respecte a la paraula de l'altre, sí. El silenci de la reverència, del domini i la submissió, no. Per a què volem el silenci?

El que volem és el diàleg, però el diàleg no és "escolta que jo sé, calla que tu no saps, parla ara que t'ho ordeno". El diàleg és donar valor a la paraula. A la teva i a la de l'altre. Aquí està un dels valors del silenci: el respecte a la paraula de l'altre, i també als silencis de l'altre. En ambdós sentits.

El que volem és reflexió: posar en marxa el pensament, treballar l'intel·lecte. Però el silenci és conseqüència del desig de reflexionar. Ningú no reflexiona perquè se li hagi imposat el silenci. Aquí està un altre dels valors del silenci: el diàleg amb un mateix, la lectura silenciosa, el treball individual. Tot això ha de respondre al desig de madurar les idees, a la voluntat de connectar allò après amb el diàleg, l'acció i l'observació.

El silenci absolut, al cementiri. A l'escola, la paraula.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada