Grans esperances

L'any 2013 vaig veure aquesta entrevista a Raül Manzano, que llavors era president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. L'entrevista, que he tingut guardada tot aquest temps i que he retrobat per casualitat, es va gravar el curs 2011-2012. Al final, parla de l'escola al cap de 25 anys (curs 2036-2037). Em pregunto si hem aprofitat els 12 anys que ja han passat i si sabrem aprofitar els 13 que queden.

Alguns extractes de l'entrevista - que no he fet ara, sinó que tenia guardats juntament amb l'enllaç al vídeo - ens permeten veure que el discurs del passat segueix sent vàlid per parlar del futur, un futur que costa de fer arribar. Tenim, però, una altra oportunitat.

"Darrere de la renovació pedagògica hi ha la transformació social i [l'objectiu de] formar persones capaces de fer una societat millor."

"Els alumnes han d'aprendre a viure, a conviure, i tenir aquells aprenentatges que els permetin continuar aprenent durant tota la vida."

"El currículum actual està sobrecarregat. (...) Està pensat des d'una perspectiva competencial (...) però encara estem tendint a una aplicació molt tradicional des de la perspectiva de les disciplines." 

"L'època dels grans mestres s'ha acabat i ha començat l'època dels grans equips. Les escoles que funcionen bé són aquelles que treballen en equip." 

"El mestre ha de fer més pedagogia de la pregunta, i menys de la veritat absoluta." 

"[L'aprenentatge] ha d'estar lligat als problemes de la vida quotidiana". 

"[Sobre la dificultat d'atendre un nombre massa elevat d'alumnes dins de l'aula] la qüestió està en com s'organitza l'espai i el temps de l'escola. És una qüestió col·lectiva i no del mestre individual." 

"Cal tenir molta capacitat d'escolta i empatia amb l'alumnat. Si el temps que dediques, el dediques a transmetre, no tens temps d'observar i de rebre." 

"La gran potencialitat que té l'escola del segle XXI és la de la personalització." 

"Els continguts haurien de ser els bàsics. (...) A partir d'aquests coneixements bàsics, no hem de parlar de mínims sinó que hem d'anar al màxim de cadascú segons les seves potencialitats." 

"A la societat actual, l'escola és el lloc on s'està promovent més la cultura de l'esforç. (...) És fàcil culpabilitzar l'escola, però potser hauríem de fer una ullada i veure al que està passant a la societat i a quines coses se li ha donat valor: els diners fàcils, aconseguir les coses fàcilment... i això es transmet i traspua." 

"La cultura de l'esforç és necessària, però tampoc no cal esforçar-se sense sentit." 

"Qualsevol alumne, si troba sentit a allò que està aprenent, s'esforçarà per aprendre-ho." 

"L'aprenentatge només a base de repetició actualment no té sentit." 

"Les escoles han de poder decidir. (...) Hem de passar de la idea de mestre executor (...) a un mestre planificador." 

"L'entorn ha de tenir més pes i més coherència amb el projecte educatiu de l'escola." 

"L'escola ha de rendir comptes. Sobretot a la comunitat educativa. (...) [Cal] desburocratitzar al màxim." 

"L'escola ha de poder confeccionar el seu equip de mestres. (...) El gran repte està a fer que la plantilla de mestres es faci en funció del projecte de centre i no d'un concurs de trasllats que primi només l'antiguitat." 

"Els sistemes educatius que considerem com a referents en el món (...) van partir d'una situació de crisi econòmica. (...) Els governants d'aquell moment van pensar que el futur estava en les noves generacions." 

"El prestigi social es guanya des d'un convenciment col·lectiu, no des de la perspectiva de la retòrica, del parlar... sinó del fer, i d'empoderar les escoles i els mestres, i fomentar el diàleg amb les famílies."  

[Si vostè pogués reformar el sistema educatiu, què faria?] "Escoltar. Visitar moltes escoles. Veure el que s'està fent bé, les coses ben fetes que estan fent moltes escoles. (...) Construiria un sistema educatiu molt menys burocràtic, molt més pensat per les escoles i molt espai intermedi de l'Administració el suprimiria. Deixaria l'Administració en mans de poques persones, però que tinguessin clar [el que cal fer]. Tots els recursos els dedicaria als centres educatius. Buscaria la complicitat entre la teoria i la pràctica. Treballaria molt profundament la formació del professorat, tant inicial com permanent, però no una formació allunyada del seu treball sinó una formació que s'incardini molt en la seva professió i en el seu desenvolupament professional."


Imatge de Marc-Olivier Jodoin 

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Aprendre o aprovar

Sobre l'aprenentatge