Entrades

Grans esperances

Imatge
L'any 2013 vaig veure aquesta entrevista  a Raül Manzano, que llavors era president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. L'entrevista, que he tingut guardada tot aquest temps i que he retrobat per casualitat, es va gravar el curs 2011-2012. Al final, parla de l'escola al cap de 25 anys (curs 2036-2037). Em pregunto si hem aprofitat els 12 anys que ja han passat i si sabrem aprofitar els 13 que queden. Alguns extractes de l'entrevista - que no he fet ara, sinó que tenia guardats juntament amb l'enllaç al vídeo - ens permeten veure que el discurs del passat segueix sent vàlid per parlar del futur, un futur que costa de fer arribar. Tenim, però, una altra oportunitat. "Darrere de la renovació pedagògica hi ha la transformació social i [l'objectiu de] formar persones capaces de fer una societat millor." "Els alumnes han d'aprendre a viure, a conviure, i tenir aquells aprenentatges que els permetin continuar aprenent durant tota la

Sobre l'aprenentatge

Imatge
L’aprenentatge és actiu L’aprenent ha de comprometre’s activament amb l’aprenentatge. Això vol dir que cal que experimenti una activitat cognitiva que li permeti modificar els seus esquemes mentals. Per tant, l’activitat no pot ser només manual o procedimental, encara que això pugui ser molt sovint un bon punt de partida, sinó que, sobretot, ha de configurar un dispositiu pedagògic que permeti generar un model transferible per tal de no quedar-se en un saber purament empíric. S’ha d'implicar l’alumnat en propostes mobilitzadores que li permetin superar obstacles difícils però franquejables i transferir-ne l’aprenentatge a noves situacions. Aprenem amb els altres L’aprenentatge és de naturalesa social; cal, per tant, fomentar una autèntica cooperació que, al seu torn, també és objecte d’aprenentatge. L'organització del grup i el tipus de col·laboració que es promou entre els seus membres ha d'estar al servei de l'adquisició de coneixement i del progrés de tothom. Les reg

Transcripción de la charla de Guadalupe Jover sobre el nuevo currículo

Intervención de Guadalupe Jover en la conferencia “ Nuevo currículo para nuevos desafíos. Presentación de las líneas maestras del nuevo currículo ” (26 de marzo de 2021) Muchas gracias, especialmente por darnos voz a los docentes. Evidentemente, yo no voy a hablar por todos, hablo desde mi experiencia, pero en la esperanza de que muchos colegas se puedan reconocer también en mis palabras.  Son muchísimos años a pie de aula; son, por tanto, muchos momentos legislativos, con diferencias, que las ha habido, y notables, pero, de manera recurrente, me he encontrado en los currículos una serie de problemas, que si hubiera de sintetizar en tres serían los siguientes: su extensión, su fragmentación y, en muchos casos, su inadecuación.  Extensión. En los currículos encontramos, a menudo, listados de contenidos interminables. Los currículos son inabarcables, y eso ha dificultado su apropiación por parte del profesorado y, por supuesto, su traslado luego a las aulas. ¿Y qué es lo que ocurre? Que

Aprendre o aprovar

Imatge
Una vegada vaig tenir una alumna que, de fet, he tingut molts altres cops. I vosaltres, segurament, també. Era una alumna acadèmicament brillant; havia aconseguit comprendre el mecanisme d'obediència i compliment que el sistema escolar normalment premia. Això vol dir que a classe es mostrava sempre atenta, prenia uns apunts impecables, feia tots els deures i es preparava a consciència els exàmens. La preparació seguia, grosso modo, dos models: memoritzar continguts i mecanitzar processos. Aquest procediment li havia donat a tota l'ESO uns resultats excel·lents i també li estava funcionant al batxillerat. Aquesta alumna volia assegurar-se un bon futur i estava convençuda que aquest futur passava per unes notes excel·lents que li permetessin l'accés a uns estudis superiors, que li obririen les portes d'una feina que la faria feliç i li proporcionaria independència econòmica. Era una noia molt conscient i responsable, i amb aquest horitzó a llarg termini anava cada matí a

Experiències d’aprenentatge

Imatge
Fa bastant de temps vaig començar un grau universitari que mai he acabat; no el feia per obtenir un títol, només per aprendre. Hi havia algunes matèries que no m'interessaven massa, però altres, moltíssim. Amb una d'elles vaig tenir una gran decepció: els treballs es feien fàcilment buscant les respostes amb el cercador al PDF. Tot era purament reproductiu i memorístic. Vaig treure una molt bona nota sense aprendre pràcticament res. I em podríeu preguntar: si t'interessava la matèria perquè no et vas esforçar per aprendre malgrat que no fos necessari per aprovar? Doncs mireu: vaig començar intentant llegir tots els materials, fent apunts i intentant relacionar, però aquella progressió lineal no m'ajudava. El repte que em proposava el docent era, bàsicament, un fill the gap sofisticat. La matèria era desconeguda per a mi, no tenia referents anteriors ni persones amb qui comentar res. El docent resolia dubtes i prou, i els companys buscaven maximitzar la nota. No hi havia

A la recerca de l’objectiu perdut

Imatge
“Le point nodal dès lors qu’on traite de l’activité d’un sujet en matière d’apprentissage est la distinction fondatrice entre « tâche » et « objectif ». Philippe Meirieu En una dècada moltes coses han canviat a millor, però també sembla que altres es mantinguin immutables mentre s’anuncien tempestes a l’horitzó. Ens movem entre la il·lusió i la crispació. En els intercanvis d’opinió entre docents es pot comprovar que, de vegades, no compartim significats. Sovint els debats es tornen agres i hostils, posant-se de manifest diferents identitats professionals, diferents visions de les finalitats educatives i també febles fonaments pedagògics i didàctics, fruit en part d’una formació qüestionada i qüestionable. Les “noves” competències professionals del docent que va enunciar Perrenoud fa més de dues dècades segueixen d’actualitat, en mode utopia, i encara ens podem fer aquesta pregunta que ell es feia: anem cap a un nou ofici? Si ens hem de preguntar quin és i quin ha de ser el nostre ofic

Proporcionar experiència, provocar reflexió

Imatge
Fa temps vaig escoltar a una persona que afirmava que tot això de l’aprenentatge actiu era bàsicament una milonga, que només servia per educació infantil i poc més, perquè les coses estaven descobertes i que un alumne no podia construir per si mateix tot l’edifici del coneixement humà. Entenia aquesta persona que des de les lleis de la mecànica fins a la teoria política havia de ser desenvolupada per l’alumne de zero, reproduint amb els seus mitjans i l’ajuda dels ambients/contextos preparats pel mestre, tot el procés de raonament que havien fet els genis de tots els temps. Això era absurd i valia més explicar-li directament tot el que ja estava descobert! Segurament, a partir de certes concepcions d’educació lliure, donava per fet que la creença dels defensors de l’aprenentatge actiu era que envoltant l’alumne de “provocacions”, ell sol arribaria a descobrir-ho tot, mogut per la curiositat innata de l’ésser humà. Aquesta, crec, és la confusió bàsica que ha desacreditat aquesta idea de