Nous espais d'aprenentatge: la regla del 3


Stephen Heppell, expert en l'aplicació de les TIC a l'ensenyament i professor al Centre for Excellence in Media Practice de la Universitat de Bournemouth, proposa aquesta "regla del 3" pels entorns d'aprenentatge:

1 - Mai més de tres parets
2 - No menys de tres punts d'atenció
3 - Sempre s'han de poder acomodar com a mínim tres mestres, tres classes

Això es tradueix en classes obertes, grans espais on tenen lloc diferents activitats simultànies, amb aprenentatge col·laboratiu. Per exemple:




Imatges de la Jesmond Gardens Primary School (Hartlepool, Cleveland, UK)


Podeu estirar el fil a partir d'aquestes entrades anteriors, relacionades amb aquesta concepció de l'espai escolar:








Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de l’objectiu perdut

Imatge
“Le point nodal dès lors qu’on traite de l’activité d’un sujet en matière d’apprentissage est la distinction fondatrice entre « tâche » et « objectif ». Philippe Meirieu En una dècada moltes coses han canviat a millor, però també sembla que altres es mantinguin immutables mentre s’anuncien tempestes a l’horitzó. Ens movem entre la il·lusió i la crispació. En els intercanvis d’opinió entre docents es pot comprovar que, de vegades, no compartim significats. Sovint els debats es tornen agres i hostils, posant-se de manifest diferents identitats professionals, diferents visions de les finalitats educatives i també febles fonaments pedagògics i didàctics, fruit en part d’una formació qüestionada i qüestionable. Les “noves” competències professionals del docent que va enunciar Perrenoud fa més de dues dècades segueixen d’actualitat, en mode utopia, i encara ens podem fer aquesta pregunta que ell es feia: anem cap a un nou ofici? Si ens hem de preguntar quin és i quin ha de ser el nostre ofic
Llegeix més »

Aprendre o aprovar

Imatge
Una vegada vaig tenir una alumna que, de fet, he tingut molts altres cops. I vosaltres, segurament, també. Era una alumna acadèmicament brillant; havia aconseguit comprendre el mecanisme d'obediència i compliment que el sistema escolar normalment premia. Això vol dir que a classe es mostrava sempre atenta, prenia uns apunts impecables, feia tots els deures i es preparava a consciència els exàmens. La preparació seguia, grosso modo, dos models: memoritzar continguts i mecanitzar processos. Aquest procediment li havia donat a tota l'ESO uns resultats excel·lents i també li estava funcionant al batxillerat. Aquesta alumna volia assegurar-se un bon futur i estava convençuda que aquest futur passava per unes notes excel·lents que li permetessin l'accés a uns estudis superiors, que li obririen les portes d'una feina que la faria feliç i li proporcionaria independència econòmica. Era una noia molt conscient i responsable, i amb aquest horitzó a llarg termini anava cada matí a
Llegeix més »

Sobre l'aprenentatge

Imatge
L’aprenentatge és actiu L’aprenent ha de comprometre’s activament amb l’aprenentatge. Això vol dir que cal que experimenti una activitat cognitiva que li permeti modificar els seus esquemes mentals. Per tant, l’activitat no pot ser només manual o procedimental, encara que això pugui ser molt sovint un bon punt de partida, sinó que, sobretot, ha de configurar un dispositiu pedagògic que permeti generar un model transferible per tal de no quedar-se en un saber purament empíric. S’ha d'implicar l’alumnat en propostes mobilitzadores que li permetin superar obstacles difícils però franquejables i transferir-ne l’aprenentatge a noves situacions. Aprenem amb els altres L’aprenentatge és de naturalesa social; cal, per tant, fomentar una autèntica cooperació que, al seu torn, també és objecte d’aprenentatge. L'organització del grup i el tipus de col·laboració que es promou entre els seus membres ha d'estar al servei de l'adquisició de coneixement i del progrés de tothom. Les reg
Llegeix més »